Per: Joaquim Ullan, president del Cercle Català d’Història (www.cch.cat)
@joaquim_ullan / https://cathalonia.wordpress.com
Davant els esdeveniments que es viuen en les darreres setmanes a Catalunya, es fa necessari que el món conegui la realitat dels fets, de la situació, i especialment de les misèries d’una Europa a la deriva, buida de valors per culpa de buròcrates, que darrere les seves cadires, permeten una involució dels drets i les llibertats dels seus ciutadans. Aquesta Europa ha vist emergir, la realitat per ells fins ara desconeguda, d’una Espanya plena de corrupció, de feixisme, d’odi ancestral cap a una part de la seva població, i en una deriva política, social i especialment econòmica, que pot arrossegar si no es fa res al respecte, a l’enfonsament del vell continent.
Cal que el món conegui la realitat de la guerra que s’està lliurant a Catalunya i la necessitat que tenim els catalans del seu suport, perquè la victòria en aquesta guerra pot significar una fita única en els darrers segles i l’alliberament d’Europa amb la caiguda dels Estats-Nació, per donar pas al ressorgiment de les velles nacions mai desaparegudes que restaven oprimides sobre estructures que les mantenien presoneres.
Avui, sense anar més lluny, diumenge 29 d’octubre, la ciutat ha tornat a ser ocupada per milers de ciutadans, moltíssims d’ells vinguts de fora del Principat, que es manifesten pels carrers de la capital catalana, exigint la unitat d’Espanya. Com és ja habitual en les manifestacions dels coneguts com “unionistes”, la violència, l’insult, les destrosses, i el menyspreu cap a tot aquell que consideren diferent d’ells, és la principal protagonista. Per al moment comptem ja diversos ferits que el seu únic delicte ha estat creuar-se amb l’esmentada manifestació. Enfrontaments amb la policia, destrosses de locals, llançament d’objectes a persones i establiments i tot tipus de violència tant verbal com física, són les traces d’aquests elements que surten impunement al carrer a mostrar la seva superioritat racial i que ho fan amb tot tipus de simbologia Nazi, feixista, preconstitucional, supremacista i de tot tipus que en molts altres països d’Europa, estarien prohibits i perseguits. La vergonya d’Espanya cap al món és de dimensions bíbliques.
De tot això, el més greu si cap, és el fet que aquests grups de manifestants, tenen fins i tot el suport de la policia estatal. La imatge de furgonetes policials, desplaçant-se per diferents carrers de la ciutat, treien banderes espanyoles per les finestres i esperonant a aquests violents, és una mostra d’una realitat difícil de creure si no es veu en persona. Per si fos poc, helicòpters policials, sobrevolant la ciutat i fotografiant la manifestació per després repartir-la entre els seus mitjans de comunicació preferits. I que dir dels canals de televisió estatals. Tots ells ocultant els fets i qualificant als violents de pacífics manifestants, són l’exemple més clar d’una premsa espanyola que ja s’ha fet coneguda al món per la seva extremada falta de veracitat i credibilitat. Les notícies falses o “fakes”, la parcialitat de les seves informacions, l’ocultació de notícies que no interessen o la defenestració d’aquells periodistes que no segueixen el seu dictat, són els principals trets d’aquest periodisme que ha emergit i que tracta de condicionar a una audiència de fora de Catalunya, que amb un desconeixement absolut de la realitat Catalana, genera cada cop més odi cap als catalans. No és d’estranyar doncs, que una de les principals fites del govern de l’Estat sigui, aconseguir controlar els principals mitjans de comunicació catalans, com són Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya (TV3). Com en qualsevol cop d’Estat, és fonamental controlar els mitjans de comunicació i les forces policials.
Per últim, la tasca d’un govern com l’espanyol, especialitzat en la mentida i en l’opressió, és la d’intentar transmetre al món per la via diplomàtica, un missatge que justifiqui els fets que es produeixen, si cal fins i tot, amb l’amenaça com ja ha succeït amb aquells països que han donat una opinió favorable a Catalunya. El gran ventall de diplomàtics espanyols, originaris de famílies que fa segles que viuen de l’aparell de l’Estat, s’encarreguen d’escampar un missatge favorable a l’Estat i recomanar a tothom que de Catalunya s’oblidin, que és cosa seva. És com aquell marit que estomaca a la dona i li diu als veïns que no són crits el que escolten, sinó els càntics de la muller.