Visita a la NECRÒPOLI PALEOCRISTIANA de Tarragona

El conjunt de la Necròpoli Paleocristiana ha restat tancada des de l'any 1992 per fer-hi tasques de remodelació de caràcter arqueològic i arquitectònic. Fins que el 18 de maig de 2013, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, es va reobrir al públic amb un nou itinerari i un Centre d'Interpretació on s'exhibeix l'exposició "El Món de la Mort a Tàrraco".

0 50

L’Institut va creure que seria força interessant realitzar una visita al recentment obert conjunt funerari romà tardà, considerat el més important a la Mediterrània occidental i declarat Patrimoni Mundial per la Unesco l’any 2000.

El dissabte 26 d’octubre vam sortir puntualment en autocar cap a Tarragona, on ens esperava el nostre guia, en Jordi, de l’empresa Auriga, Serveis Culturals, que ens va acompanyar amb les seves detallades explicacions per tot el recinte exterior de la Necròpoli. La visita va finalitzar dins del Centre d’Interpretació, on vam poder veure l’exposició abans mencionada “El Món de la Mort a Tàrraco”, sobre els rituals, ofrenes i símbols funeraris a l’antiga Tàrraco. Una exposició molt ben presentada, ampliada amb les interessants explicacions del nostre guia.

Aquest jaciment arqueològic va ser descobert l’any 1923, quan la “Compañia de Tabacos” inicià els treballs de fonamentació per construir una nova fàbrica a la vora del riu Francolí. L’any 1926 es va fer càrrec de la direcció de les excavacions mossèn Joan Serra i Vilaró, nascut a Cardona el 1879, el qual va treballar molt a consciència i va ser una figura clau per a la preservació i difusió del conjunt arqueològic. En mossèn Serra i Vilaró es va trobar amb una necròpoli de gran complexitat cronològica amb una amalgama d’èpoques difícils de catalogar. Però ell va fer un treball amb gran rigor científic, tant en l’excavació com en la documentació. Els treballs van durar fins al 1933. Morí el 1969 i va ser enterrat i embalsamat per desig d’ell en els terrenys de la necròpoli, en un sarcòfag recobert de zinc, sobre el qual es va col·locar un monument funerari que es va trobar en el lloc durant les excavacions.

Les restes de la Necròpoli, d’època romano-republicana, daten de mitjans del segle I aC i van perdurar fins al segle VII dC. A la Necròpoli es troben enterraments de diferents formes i materials; fosses, teules, taüts de fusta, de plom, dins d’àmfores, sarcòfags de pedra, i que abasten del segle I fins al VII. Els enterraments es van anar superposant uns sobre els altres, per aquest motiu ha estat tan difícil de catalogar. En un principi va ser un suburbi de la gran ciutat i, com estava prohibit enterrar els morts dins de la ciutat, és convertí en suburbi-cementiri, que a partir del segle I va anar creixent considerablement.

En l’espai es poden veure per una part les restes d’una casa suburbana (domus), amb la zona dels banys, del segle II. Vam veure també en la zona de producció una premsa per a l’elaboració d’oli o vi ,dels segles II o III. D’altra banda, separats per un camí o vial paral·lel al riu, el sector funerari de la Necròpoli Paleocristiana.

En aquesta zona suburbial coexistien diferents usos, principalment; cases residencials (domus), tallers artesanals i de producció, vials, enterraments, etc. A mida que anava creixent i s’estenia aquest suburbi portuari amb més instal·lacions cada vegada; la funció funerària es va desplaçar cap a sectors més perifèrics, a la vora del riu.

Al segle III, concretament l’any 259 dC el bisbe Fructuós i els seus diaques, Auguri i Eulogi, van ser martiritzats a l’amfiteatre. Les restes dels màrtirs probablement es traslladaren al suburbi-cementiri que es converteix posteriorment al llarg del temps en un gran complex funerari cristià al segle V. Arran de l’enterrament dels màrtirs en aquest espai, es van anar produint un gran nombre d’enterraments pel desig dels fidels de reposar vora dels sants. Aleshores, al llarg del segle IV, va ser considerat un lloc sagrat i de culte per a la comunitat cristiana.

Al segle V, amb la consolidació d’aquesta àrea funerària es construeixen dues basíliques. Una basílica cementirial en record i memòria dels tres sants martiritzats El cementiri per aquesta raó experimenta una expansió i es converteix en un focus de projecció molt important del cristianisme  dins dels territoris de l’imperi romà. Les restes d’aquesta basílica van desaparèixer quan es va construir la Fabrica de Tabacs de Tarragona, a la primera meitat del segle XX. Quan es va portar a terme l’excavació, es va trobar la basílica només en planta. La segona basílica construïda més al nord, es va localitzar el segle passat en els terrenys del que avui és el pàrquing del centre comercial que hi ha davant del conjunt.

Després de visitar les restes arqueològiques de l’exterior vam entrar al Centre d’Interpretacióon estan exposades les peces més significatives que es van recuperar durant els treballs d’excavació. Es poden veure entre altres, làpides i escultures de l’època tardo-republicana, (segle I aC), que formaven part originalment de monuments funeraris que van ser desmuntats amb el pas del temps per tornar-los a reutilitzar. En l’excavació es van trobar diverses restes humanes (esquelets), un d’ells es troba dins d’un sarcòfag protegit per una tapa de vidre i que forma part d’aquesta exposició. També es mostren diverses fotografies dels treballs d’excavació i un audiovisual on es mostra la reconstrucció d’un enterrament cristià.

En el mateix Centre es troba la lauda sepulcral d’Òptim que es creu que era bisbe, encara que els investigadors no ho donen per resolt perquè falta un tros d’inscripció i no es pot tenir la total certesa, és bastant probable que fos un bisbe. Es va trobar dins la basílica sepulcral.

També hi trobem una de les peces més conegudes, que es pot veure dins d’una vitrina, la famosa nina articulada d’ivori (S. IV dC), que es va trobar dins de la tomba d’una nena d’uns sis anys que es creu que va ser d’una família benestant ja que es va trobar un fil d’or que devien ser les restes de la seva vestimenta. La nina fa 23 cm. d’alçada i és articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls.

Tot aquest conjunt arqueològic és un testimoni molt important per conèixer els  rituals, símbols i cultes funeraris, pagans i posteriorment cristians de l’antiga Tàrraco. L’estudi de les restes humanes, com s’enterraven, inscripcions, etc., proporcionen molta informació del trànsit entre el món romà pagà i cristià i poder entendre així millor el vincle entre la vida i la mort dels seus habitants.

 

També podria agradar-te Més de l'autor

Deixa una resposta

La teva adreça de correu electrónic no será publicada.