REUS MODERNISTA
Aquest recorregut per al
Reus Modernista es va fer
el 15 de novembre de 2025
Per Luïsa Goberna
REUS MODERNISTA, una ruta pel passat artístic i cultural de la ciutat
Un dels principals recintes modernistes de Reus és L’INSTITUT PERE MATA, una de les obres més destacades del modernisme Europeu i una part valuosa de la Ruta del Modernisme de la ciutat de Reus, atès el seu gran valor artístic i cultural.
El nom és en homenatge al metge Pere Mata que va ser el pare de la medicina forense de tot Espanya, així com periodista, escriptor i polític.
Va ser construït entre el 1897 i 1912 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Per aquelles dates Reus era una ciutat molt important i el doctor Emili Brianso Planes va decidir que no es podia permetre que la psiquiatria estigués tan malament i va buscar finançament entre un grup de prohoms reusencs, per poder construir un hospital mental. El primer nom escollit va ser “Sociedad Manicomio de Reus”, però es va descartar en considerar-lo massa despectiu.
L’arquitecte, amb l’assessorament del doctor Brianso, va dissenyar un centre psiquiàtric innovador i avançat per a l’època, amb una arquitectura modernista que va ser un referent de la construcció sanitària, lluny de la imatge depriment, plena de barrots i pavellons força lúgubres. El material constructor de la façana és el maó, però Domènech l’introdueix junt amb la pedra, la ceràmica i elements naturals, ja que l’arquitecte havia estudiat botànica.
Els primers pavellons es van construir entre 19101 i 1906. Hi havia diversos criteris sobre la manera de gestionar els pavellons. N’hi havia de masculins i femenins; segons les classes i nivell econòmic i les diferències entre malalties. Es va donar prioritat a les mesures de seguretat i confort emocional dels pacients i també a les mesures de psicologia visual en tots els espais, per tal d’evitar que pogués semblar un hospital. Les classes elevades arribaren a pagar autèntiques fortunes, unes 180 pts. al mes que era una quantitat considerable en aquella època. A part d’aquesta quantitat mensual disposaven d’uns serveis suplementaris que havien de pagar a part. Uns privilegis que resultaven força cars i amb això se subvencionava l’hospital.
El més destacat i de més valor artístic és el Pavelló dels Distingits, allà on vivien els interns de les famílies benestants. Actualment, aquest pavelló, el núm. 6, és l’únic que es pot visitar, ja que no presta cap servei sanitari i està obert als visitants com a espai cultural i turístic per la seva gran riquesa ornamental i per conservar el mobiliari original de l’època. Considerat la joia del complex, està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de 2013.
Com hem dit anteriorment, Domènech hi va posar gran nombre d’ornamentacions naturals. Al vestíbul, que antigament era la sala central de lectura, música i també de fumadors, es pot veure ornamentació amb flors de saüc. A l’esgrafiat de les parets la decoració és la castanya, que és símbol de fortalesa. No feia res per res, tot tenia un significat. Psicològicament també les finestres més grans i amb els vitralls donaven la sensació d’estar en espais més oberts. A la balustrada de fusta llaurada i vitralls és on venien els músics a oferir música i ball com a teràpia, però només pels “distingits”, o sigui, pacients i familiars benestants. Des d’aquesta balustrada en el pis superior es vigilava el ball dels residents. En el sostre de ceràmica es pot veure el paó reial que significa el renaixement i els gira-sols de forma intermitent, que representen els canvis dels malalts. És l’al·legoria de la foscor, però que de nou veuràs la llum i renaixeràs.
En el menjador els àpats eren en la primera classe un bufet lliure. Els criats dels senyors menjaven de les sobres. La ceràmica ornamental representa la taronja i els tarongers en les parets i el sostre. En aquest també es veu representat el cel per donar la sensació d’aire lliure. Tot està molt ben pensat per al confort dels pacients. L’arquitecte no va voler posar reixes i ho dissimulà amb vitralls de colors amb ànima de plom.
Seguint el recorregut es troba la sala de billar. El material de joc no estava a l’abast dels malalts, que estaven monitoritzats i controlats. El blau, groc i rosa dels ornaments són colors molt suaus. No va voler posar tapissos i va utilitzar serigrafies.
Per una escala principal es puja a la planta superior on es troben els dormitoris. A l’escala es troben elements de seguretat, com la falta de l’ull central per tal d’evitar caigudes, fossin voluntàries o accidentals. Es va substituir els passamans per ceràmica ornamentada amb motius de la roseta i la cirera, ambdós elements primaverals.
Els dormitoris estaven comunicats per unes galeries obertes a un jardí cobert. Tot l’espai de les galeries està també arrodonit per tal d’evitar possibles accidents dels residents. Els dormitoris disposaven de bany propi i amb instal·lacions modernes per a l’època. Els criats vigilaven el son del senyor per si passava algun accident.
Tot estava pensat perquè els residents no tinguessin la sensació d’estar reclosos en un hospital de salut mental, amb totes les connotacions negatives que això pot suposar, sinó que sentissin que estaven residint en un hotel ple de llum i bellesa, amb una ornamentació exquisida per poder-la contemplar i amb totes les comoditats, encara que estiguessin totalment controlats sense saber-ho.
En l’actualitat l’Institut Pere Mata continua en ple funcionament com a hospital psiquiàtric, i també per a consultes psiquiàtriques de la seguretat social. És un hospital universitari amb unitat docent de la Facultat de Medicina i Cirurgia de la Universitat Rovira i Virgili, en el qual s’imparteix tant formació de pregrau (pràctiques de psiquiatria, infermeria…), com de postgrau (màster de salut mental: investigació en psiquiatria, neurotoxicologia i psicofarmacologia, i programes de doctorat). L’Hospital Universitari està acreditat pel Ministeri de Sanitat i Política Social per formar metges, psicòlegs i infermers residents. Un dels altres principals objectius de l’Hospital Psiquiàtric Universitari Institut Pere Mata es basa també en la investigació. La Fundació Pere Mata, promoguda per l’Institut, també treballa amb les diferents necessitats d’assistència a malalties mentals i atenció a la dependència i gent gran, entre altres activitats i serveis.
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació, en un ampli reportatge a les pàgines 12 a la 29 del Carulari n. 54 en la secció del web: