CASA DE LA SEDA, un espai singular a Barcelona

Anomenada també Casa del Gremi dels Velers, és l'única casa gremial oberta actualment al públic.

0 143

Un grup força nombrós de l’Institut la vam visitar el passat 25 de febrer. Vam tenir com a guia en Larbi, que amb gran simpatia i professionalitat ens va acompanyar per les sales de la planta noble de la casa tot donant-nos unes interessantíssimes explicacions.

Aquesta casa va ser construïda entre 1758 i 1763, per tal que fos la seu del gremi dels teixidors de vels i teles fines de seda natural, teixits a mà, constituït a l’època medieval, el conegut com a Gremi dels Velers.

El 1919, per interessos, la van voler destruir per donar més rellevància al Palau de la Música. Però una comissió que estava en contra de la seva destrucció va fer les diligències  necessàries perquè la declaressin Monument arquitectònico-artístic d’interès nacional i així la van poder salvar.

Després de pujar a la planta noble i traspassar la bonica porta de vidre emplomat, ens van trobar al hall, on vam poder admirar les magnífiques parets totalment folrades amb una exquisida seda de color granat amb motius florals d’una gran elegància i originària de l’època. Aquí es troba un pergamí que recorda quan Carles I va donar el seu reconeixement per instituir el Gremi dels Velers el 1533. També es pot veure un tríptic molt interessant amb l’Arbre dels Oficis.

En un altre racó de la sala es troben en una paret les figures d’uns angelets que porten a les mans els objectes de la Passió. Hem de recordar la forta vinculació de l’Església amb els gremis. Ja que aquests solien pertànyer a alguna confraria sota l’advocació d’un sant patró. A l’època medieval Barcelona era una ciutat gremial. Molts dels noms dels carrers encara ens recorden i fan referència als diversos gremis que es van anar organitzant i agrupant en diversos carrers per tal de desenvolupar els seus oficis. Els gremis van arribar a ser la classe financera de l’època i amb una representació social amb molta influència en la societat catalana del segle XVIII.

Els gremis funcionaven amb l’escalafó d’aprenent, que no cobrava res, i vivia a casa del mestre. Després passava com a oficial artesà que ja cobrava i per últim al de mestre, títol que li conferien a l’artesà després d’haver realitzat una “obra mestra”.

Com hem dit, els velers feien vels de seda.  També hi havia els velluters; els tapissers, que feien entapissats de seda natural per a esglésies, palaus, etc.; els passamaners; els perxers, que feien cintes amb teler i els torcedors, que ajuntaven 24 o 25 fils, ja que eren molt prims, per fer-ne un de ben gruixut per ficar-lo al teler. També estaven els tintorers, que donaven color a la seda. En aquella època hi havia set arts de la seda, actualment només n’hi ha tres.

La tècnica de treure el capoll del fil de seda prové de la Xina i es coneix amb el nom de sericicultura. Fa dos mil anys els xinesos venien seda a tot arreu del món, sense revelar el seu secret. Aquí va arribar a través de la Ruta de la Seda. Ens van explicar que d’un capoll surten de 800 a 1.500 metres de fil de seda. Per tant, es necessiten molts capolls per poder fer una sola peça i això fa que el seu cost sigui tan elevat.

Seguint el nostre recorregut vam passar a una altra sala, on vam poder veure un bell armari ornamentat amb pintures florals i religioses del 1683, que conserva un valuós arxiu històric amb documentació de la història gremial de la ciutat de Barcelona que es remunta al 1533 (hi ha més tres mil documents). També es troba aquí la màquina més important que es conserva, un teler dels anys 50. A tocar es troba la Biblioteca, on vam poder admirar uns bells retalls de mostraris de seda natural originals de l’època.

La Sala Principal, on en altres èpoques es feien les assemblees gremials, és sens dubte la més espectacular de la casa i on es pot veure encara a través del seu luxe, la distinció i l’elegància, l’esplendor històrica que els gremis van assolir. Aquí es troben els noms de tots els presidents des de la seva fundació. Actualment, i aprofitant el seu marc privilegiat, es fan diversos esdeveniments, com sopars de gala, d’empresa, casaments, rodes de premsa, desfilades de moda, teatre, etc…

Finalment vam poder veure la Sala de Reunions, on hi ha quadres de donacions de diverses personalitats de diferents èpoques, entre elles el Papa Urbà i en la que es pot llegir a la placa: Sumari de les indulgències que SS. El PAPA URBÀ VIII concedí a la CONFRARIA DE TEIXIDORS DE SEDES. Roma, 1 de març de 1639.

Vam admirar un quadre de Dalí commemoratiu del Congrés Internacional de la Seda, de l’octubre de 1957. I aquí es va acabar la nostra visita, realment satisfets per les explicacions del nostre guia i per la bellesa i conservació (després d’una acurada restauració) de l’interior de la casa, que actualment és la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona.

FAÇANA
A l’ornamentació de la façana , de gran valor arquitectònic i artístic, destaquen uns esplèndids esgrafiats de quatre metres d’alçada, que representen cariàtides i atlants. En el balcó de la cantonada es troba una imatge de Nostra Senyora dels Àngels, protectora i patrona del Gremi dels Velers. L’edifici va guanyar el 1929 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.

EL SECRET MÉS BEN GUARDAT DE LA HISTÒRIA

Segons explica la llegenda, l’emperador Groc, Huang Tu, volia descobrir per què les fulles de morera del seu jardí desapareixien fins que finalment la planta moria. Li va encomanar aquesta tasca a la seva dona, l’emperadriu XI Lingshi. Ella ho va descobrir després d’observar curosament que uns cucs blancs se les menjaven. Un dia, mentre prenia el te, un dels capolls va caure per accident a la seva tassa. Amb curiositat el va agafar i va estirar d’un bri molt fi i suau d’una gran bellesa. Va pensar que si ajuntava uns quants fils seria prou fort per poder teixir unes boniques peces. Va fer l’intent diverses vegades, fins que al final se’n va sortir i va teixir un mocador de seda per a l’emperador.

La Xina durant més de dos mil anys va guardar el secret del procés de la seda, fins i tot sota l’amenaça de pena de mort per a tot aquell que s’atrevís a revelar aquesta art.

Uns monjos arribats de Constantinoble sobre l’any 550 dC van burlar les lleis de l’imperi i es van emportar amagats uns quants ous. Quan van retornar van ensenyar als romans tot el que havien après sobre l’art de la sericicultura i tot el procés de la fabricació de la seda. Per tant, va acabar travessant fronteres i el secret més ben guardat de la història va arribar a Europa a través de la Ruta de la Seda.


També podria agradar-te Més de l'autor

Deixa una resposta

La teva adreça de correu electrónic no será publicada.