Per Lluïsa Goberna
VALL DE NÚRIA Crònica d’una petita aventura
“A poc a poc es fa camí”
Vam començar la nostra sortida des de Barcelona un dissabte, amb l’autocar ple de gom a gom.
Un cop arribats a Ribes de Freser, vam agafar tot el grup el cremallera que ens va pujar fins a la Vall de Núria. Seguidament, després de deixar les maletes a l’hotel, vam començar la nostra descoberta per aquesta impressionant vall.
Guiats, com sempre, per l’amic Manel vam pujar en el telefèric fins a l’Alberg Pic de l’Àliga. Des d’allí vam iniciar el camí per fer el Via Crucis, un recorregut monumental on es poden veure les 15 estacions, cada una amb una creu diferent. Aquest Via Crucis va ser impulsat amb motiu d’un congrés franciscà l’any 1914 amb la idea de crear una ruta entre les ermites de les muntanyes i el santuari. El bisbe Benlloch va posar la primera pedra i es va acabar el 1963. Les escultures de cada una de les estacions són de dissenys diversos i molt originals, tal com es pot observar a les imatges. Després de gaudir del camí, tot baixant, ens vam dirigir cap al restaurant, ja que era l’hora de dinar. Un cop acabada la sobretaula vam anar cap al santuari i vam visitar l’església.
El Santuari-Basílica de la Mare de Déu de Núria destaca per ser un dels santuaris marians més elevats del món, ja que està situat a gairebé 2.000 metres. No hi ha dades exactes de la seva fundació, però per documentació trobada se sap que el 1162 a la vall hi havia un alberg a prop d’una capella dedicada a Santa Maria que servia d’aixopluc als pastors i als devots que pujaven a visitar la Verge. Durant el segle XV, la devoció per Núria va créixer a les comarques veïnes, i van ajudar a reconstruir el santuari, que restà en molt mal estat degut al terratrèmol de l’any 1428.
Va ser a mitjans del segle XIX quan Núria va començar a canviar la seva fesomia amb l’edificació de les primeres cases per allotjar-hi els visitants. El 1883 va tenir lloc la col·locació de la primera pedra de l’església actual. A principis del segle XX els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van prendre la determinació de modernitzar les dependències del santuari. L’arquitecte Josep Danés va ser l’impulsor del projecte que va crear la fisonomia que té actualment el complex de Núria, incloent-t’hi l’Hotel la Vall de Núria. Danés va rebre l’encàrrec el 1922 i el 15 d’agost de 1923 es va posar la primera pedra del nou complex-santuari-hotel de Núria. El 10 d’octubre de 2014, l’església del Santuari de Núria va rebre del Papa Francesc el títol de Basílica menor.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que es venera a l’església és una talla en fusta de noguera policromada d’estil romànic i data del segle XII o XIII. El 1936, poc després que comencés la Guerra Civil espanyola, el rector de la parròquia, en mossèn Ventura Carrera, per salvar-la de la crema d’objectes religiosos va agafar la imatge de la Mare de Déu i la va portar a la Cerdanya francesa. Posteriorment va ser traslladada a Suïssa. L’any 1939 va ser dipositada a la seu del bisbat de Lausana-Ginebra-Friburg, fins que finalment va ser retornada al santuari de la Vall l’any 1941.
La imatge va ser segrestada per membres de la campanya “Volem bisbes catalans” el 8 de juliol de 1967, dies abans de fer-se l’acte de coronació, celebrat el 13 de juliol. Per aquest motiu es va fer servir una còpia. L’original es va retornar el 1972, després de ser guardada en diferents llocs, coincidint amb la presa de possessió de Narcís Jubany i Arnau com a arquebisbe de Barcelona en substitució de Marcelo González .
El 1931 a l’habitació número 202 de l’hotel de Núria es va redactar el que seria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que va quedar ratificat a les urnes el 2 d’agost de 1931 i va ser aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932. Aquest fet es coneix com a «Estatut de Núria».
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació, en un ampli reportatge a les pàgines 64 a la 75 del Cartulari n. 53 en la secció del web: