AIGÜES MORTES I ELS SEUS ENTORNS
Aquesta sortida es va fer els dies 10, 11 i 12 de maig de 2025
Per Lluïsa Goberna
AIGÜES MORTES I ELS SEUS ENTORNS
El principal destí de la sortida fou visitar la població murallada d’Aigües Mortes, però de camí i abans d’arribar-hi vam visitar altres llocs força interessants com la Grotte de Trabuc, la població d’Alès, on vam fer nit, la Grotte de la Cocalière i el Chateau des Roure, per arribar finalment a aquesta esplèndida població amb les seves muralles perfectament conservades.
LE GROTTE DE TRABUC
Aquesta cova al municipi de Mialet, departament de Gard (Occitània) és coneguda ja des de temps immemorials, ja que va ser habitada des de la prehistòria fins als romans. Degut a les seves condicions -l’estreta entrada natural i dotada d’aigua- va ser favorable a poder ser habitada i alhora defensada. Té uns 1200 metres de galeries que constitueixen la més gran xarxa subterrània i una joia geològica de la serralada de les Cévennes.
A principis del segle XVIII la cova va servir de refugi dels Camisards (protestants hugonots), seguidors de la doctrina calvinista o Església reformada. Les tropes de Lluís XIV van tapiar l’entrada i la d’altres coves per evitar que s’hi amaguessin.
Un segle més tard, la cova va servir també de refugi a bandolers que en llengua occitana se’ls denominava “Trabucaires” per l’arma que portaven, el trabuc, una arma de foc de canó curt i molt eficaç en ser carregada de pólvora. Se suposa que el nom de la cova ve d’aquesta època.
Amb el temps altres exploradors precursors de l’espeleologia, ja que encara no s’havia inventat el terme, van començar a endinsar-se en les entranyes de les coves per tal de desxifrar els seus misteris. El 1823, els exploradors Nicod i Gallierè van organitzar una expedició molt profunda, sota terra, durant tres dies, fet que els va convertir en els precursors dels campaments subterranis.
Va ser el 1899 quan Féliz Mazauric, espeleòleg i arqueòleg, col·laborador d’Eduard Alfred Martel (advocat i aficionat a la geografia i les ciències naturals considerat el pare de l’espeleologia moderna), va escriure sobre la cova al butlletí de la “Sociéte Spéléologique de France”. I el 1920 a la revista “Spelunca” va ser publicat un planell de la xarxa de galeries on es podia veure la grandària de la cova. Durant aquesta època ja es feien visites turístiques a la cova per la part més profunda, ja que l’entrada natural era per la part inferior. Actualment s’entra per una entrada artificial superior. En aquelles primitives visites el guia s’il·luminava amb torxes. Durant les festes del 14 de juliol era habitual visitar la cova com a part de la festa.
Passats quasi 50 anys, concretament el 1945, l’espeleòleg Georges Vaucher junt amb els seus fills Olivier i Marc van explorar i obrir noves galeries. Als dos quilòmetres ja descoberts s’hi van afegir cinc quilòmetres més. Se li atribueix a ell la descoberta de la característica geològica nominada “els 100.000 soldats”.
Semblen estalagmites, però els científics no creuen en aquesta teoria, ja que en el sostre d’aquest punt de la cova no cau aigua del sostre i, per tant, no es poden formar estalagmites. Hi ha altres teories, però encara avui no se sap del cert com es van formar. És una formació força estranya i espectacular alhora, pel fet que recorda la muralla xinesa i l’exèrcit de soldats del mausoleu de l’emperador Qin.
Avui en dia encara segueixen les exploracions dels experts que esperen trobar noves sorpreses en aquesta magnífica cova plena de minerals d’espectaculars colors, llacs, cascades i un sense fi de formes extraordinàries creades per l’efecte de l’aigua.
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació, en un ampli reportatge a les pàgines 12 a la 31 del Cartulari n. 53 en la secció del web: