SALLENT, pionera de la Revolució Industrial a Catalunya
Aquesta sortida es va fer l’1 de febrer del 2025
Per Lluïsa Goberna
SALLENT, pionera de la Revolució Industrial a Catalunya
La primera visita va ser a la CASA MUSEU TORRES AMAT. La casa pairal del segle XVII, construïda sobre un antic molí, a tocar del pont gòtic del segle XIV i del riu Llobregat, és un testimoni de com vivia la burgesia catalana de l’època i l’evolució que ha tingut en el temps, ja que va ser residència i testimoni de sis generacions de la família. El vincle de la família Torres amb Sallent ve de lluny i al segle XVI se sap que tenien grans extensions de terres amb propietats agrícoles, per tant, eren una família força important i benestant de la zona.
La nissaga dels Torres Amat va començar amb el casament de Josep Torres de Sallent i Teresa Amat de Sabadell (van tenir dotze fills). Un dels membres més destacats de la família fou un dels fills de la parella, el bisbe, il·lustrat i precursor de la Renaixença catalana, Felix Torres Amat, que fou confessor de Carles IV i de tarannà força més lliberal que la jerarquia eclesiàstica de l’època, ja que aquesta tenia unes idees molt més dogmàtiques i era poc propensa als canvis. Ell creia que la església havia d’estar separada de la política. Va desenvolupar una extensa obra literària de la qual destaca la traducció de la Bíblia al castellà. L’altre germà, n’Ignasi, va ser també clergue i bibliotecari.
La família tenia un títol per poder accedir al poder eclesiàstic. La relació amb l’església va servir per refermar la seva influència i alhora el seu patrimoni. L’altre germà, l’Antoni, va renunciar al títol i el 1817 va erigir la primitiva fàbrica. La població de Sallent tenia un avantatge, ja que hi havia tres salts d’aigua i això va propiciar les fàbriques tèxtils. El segle XIX va ser un punt àlgid de la família per poder construir la primera fàbrica de cinc plantes. I Sallent va tenir els primers telers mecànics de cotó de Catalunya i de l’Estat espanyol que van venir d’Anglaterra. Va ser la societat “Josep Bonaplata, Vilaregut i Cia” qui va instal·lar aquests telers a la població per substituir els antics manuals. L’any 1833 la mateixa empresa va introduir la màquina de vapor a Catalunya.
La família va haver de vendre la casa a principis del segle XX, quan la crisis de la fil·loxera, a l’empresa “Elèctrica Sallentina”, que va aprofitar els salts d’aigua per produir electricitat. Però als anys 30 la família la va recomprar i alhora ampliar i en remodelà les dependències.
Amb la Guerra Civil van haver de marxar, ja que va ser ocupada per l’ajuntament i va ser la seu de la CNT, però finalitzada la guerra la van tornar a recuperar. L’últim matrimoni de la família va fer la restauració de la casa als anys 40, fins que definitivament es van traslladar a Barcelona als anys 50 i van llogar la casa per parts. El 1981 es va vendre a la Diputació. Segons ens van dir hi resta una antiga llogatera.
A l’entrar a la casa es troba una tina de vi, ja que hi havia molta tradició vinícola. La vivenda té catorze habitacions d’estils totalment diferents. A la planta noble es troba una cúpula que imita la d’una església. Hi havia tres rebedors, segons les classes de visita que tenien la família de la casa. Es pot veure des de la finestra una xemeneia en forma piramidal amb l’escut de la família. En una de les sales hi ha un gran quadre on es veu representada tota la família Torres Amat. El mobiliari és neogòtic i es pot veure un harmònium del segle XIX amb espelmes i un magnífic piano de cua. Del menjador destaca la imponent làmpada. I el més destacat de la casa, el magnífic Saló Daurat amb les parets decorades amb murals de la mitologia grega i els seus Déus, Atenea, Apol·lo, Afrodita, Asclepi, amb els mobles i cortinatges de color daurat que donen nom a l‘aposent. Al despatx del bisbe Torres Amat hi ha una placa amb una frase del bisbe: In dubis libertas, in fide unitas, in omnibus caritas. Cal ressaltar l’austeritat de la casa des de l’exterior que queda integrada dins de la població, amb el luxe i grandiositat de l’interior amb grans quadres i murals, obres d’art, i mobiliari regi.
Destaca la Biblioteca de grans dimensions amb els retrats de Josep Torres i la seva esposa Teresa, junt amb el retrat del bisbe Felix Torres Amat. Hi ha més de 2.000 valuosos volums dels segles XVII-XIX. Actualment s’hi fan diversos actes com casaments, conferències, exposicions, etc.
En una sala especialment preparada es pot veure un Audiovisual que tracta sobre les cartes que Joan Vilaregut enviava a l’Antoni Torres Amat des de Londres, en les quals li donava detalls de l’adquisició i vicissituds per poder portar el primer teler mecànic a Catalunya.
Una recerca força interessant d’aquesta família, que va tenir un paper tant important en la Revolució Industrial del segle XIX a Catalunya.
Posteriorment, vam visitar, al mateix Sallent, el poblat ibèric de Cogulló, el Castell i l’església de Sant Esteve i Sant Sebastià.
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació en un reportatge de les pàgines 48 a la 61 del Cartulari n. 52 en la secció del web: