MONTSERRAT, MIL ANYS D’HISTÒRIA
Aquesta sortida es va fer els dies 29 i 30 de març de 2025
Per Lluïsa Goberna
MONTSERRAT, emblema de Catalunya
Aquesta visita a Montserrat va ser força especial, ja que aquest any es commemora el mil·lenari (1025-2025)
El monestir fou fundat en un lloc geològic extraordinari com és el massís de Montserrat. Aquest indret amb dificultat d’accés ha estat sempre un lloc privilegiat per al retir espiritual, ja que molt abans que es construís el monestir, hi ha evidència per documentació trobada de l’existència d’antigues ermites.
La muntanya de Montserrat ha efectuat des de temps remots una gran fascinació, degut a la seva formació tan peculiar, a eremites i monjos fins a músics, pintors, filòsofs, escriptors, historiadors, etc., ja que és un lloc d’inspiració tant per la seva forma, com per la seva llum.
Sota les ordres de l’abat Oliba, ara fa mil anys (1025), es va aixecar el monestir de Santa Maria de Montserrat. Gràcies a diversos miracles atribuïts a la Mare de Déu, es va convertir en un lloc de pelegrinatge, i Montserrat es convertí en un santuari marià.
El 1223 es va formar la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, ja que molts fidels desitjaven gaudir de la seva protecció. Com a curiositat, la primera persona que es va inscriure a la institució va ser Elionor, esposa de Jaume I.
El 1493 fou proclamat abat de Montserrat Garcia Giménez de Cisneros, cosí del cardenal i inquisidor, imposat per Ferran el Catòlic. Va promoure la impremta i això va fer que Montserrat esdevingués un dels llocs d’edició més antics d’Europa.
Durant el temps que s’anaven alternant monjos i abats vinguts uns de la Corona Catalana-Aragonesa i altres de Castella, va haver manca d’entesa entre ells a causa a les diferències culturals i polítiques; la comunitat estava dividida. Malgrat això durant l’època moderna Montserrat va viure uns temps d’esplendor tant artística com intel·lectual.
Durant la invasió napoleònica quedà tot destruït. La imatge de la Verge no fou destruïda per les tropes franceses, però sí profanada. Les autoritats la van requisar el 1822 i la portaren a Barcelona. Dos anys després tornà al monestir, però per culpa de la crema de convents a Barcelona el 1835 la comunitat amagà la imatge per tal de preservar-la. El 1857 es va crear una Junta de restauració Artística amb la finalitat de la restauració de Montserrat, i la Moreneta va sortir del seu amagatall per tal que fos venerada altre vegada pels fidels.
Després de desvincular-se de Valladolid i restaurar l’elecció d’abats vitalicis l’abat Miquel Muntades el 1872 va començar una reforma integral que conformà a grans trets l’aspecte actual. En la reforma del cambril hi va intervenir un jove Antoni Gaudí.
El 1880 es va celebrar el mil·lenari de la troballa llegendària de la Moreneta i el 1881 fou coronada com a patrona de Catalunya.
Antoni M. Marcet, declarat abat el 1912, va estendre l’ús del català a tots els àmbits de la vida i cultura del monestir, va renovar la vida monàstica, l’estudi i la investigació per part dels monjos, la renovació arquitectònica de Montserrat, amb la col·laboració de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l’ampliació de la biblioteca i l’arxiu, va recolzar l’obra del pare Bonaventura Ubach amb la creació del Museu Bíblic i la instal·lació d’una impremta nova al monestir tot coincidint amb la celebració del quart centenari de la impremta antiga de Montserrat. Durant el seu abadiat va haver d’afrontar situacions delicades i complexes, en tots els àmbits, socials, polítics i culturals. La més difícil, durant la Guerra Civil, quan la comunitat es va veure obligada a abandonar el monestir. A pesar que la comunitat es va dispersar van morir vint-i-tres monjos durant la contesa, assassinats per ser religiosos. El 1939 els monjos van tornar a recuperar Montserrat. A Montserrat s’hi refugiaren durant la Guerra Civil Manuel Azaña i Lluís Companys. Per tal d’evitar el seu saqueig i destrucció el monestir va ser protegit pel Govern de la Generalitat
El 1970, tres-cents intel·lectuals es van tancar a Montserrat durant la dictadura franquista, demanant respecte pels drets humans.
El Cambril de la Mare de Déu de Montserrat és un lloc de recolliment i pau per a les persones que després de venerar la Verge, vulguin restar en silenci, en oració o meditació. La decoració arquitectònica de l’espai va ser creada per l’arquitecte Villar Carmona. Al cambril en els seus inicis no hi havia altar, per tant, no era una capella. Va ser el 1940 quan es va convertir en capella i fou consagrat l’altar. Una escultura de Sant Jordi, obra d’Agapit Vallmitjana, es pot contemplar davant dels esplèndids vitralls centrals.
A la magnífica cúpula es poden admirar les pintures de Joan Llimona finalitzades el 1898. És considerada una obra mestra de la pintura catalana. És un espai molt especial que a part de la seva gran bellesa, en el silenci, es pot percebre un alt nivell d’energia espiritual.
A la cripta, tocant al presbiteri, baixant unes escales, es troba un altar consagrat el setembre de 1951 (on està el sarcòfag) amb l’escultura jacent de l’abat Antoni Ma Marcet, obra de l’escultor Joan Rebull, i les despulles recuperades d’alguns dels monjos màrtirs que van ser assassinats el 1936…
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació, en un ampli reportatge, a les pàgines 70 a la 85 del Cartulari n. 52 en la secció del web: