MONESTIR DE VALLDONZELLA
Aquesta visita es va fer el dissabte 8 de març de 2025
MONESTIR DE VALLDONZELLA, una joia del modernisme català
Per Lluïsa Goberna
El monestir, situat al peu del Tibidabo, al bell mig de la Bonanova, prop de l’antiga residència reial de Bellesguard, pertany a l’Orde del Cister.
L’any 1098 els cistercencs van sorgir com una branca dels benedictins, al monestir de Cîteaux o Cister (Borgonya, França), seguint la Regla de Sant Benet. Va ser gràcies a la personalitat i influència de Sant Bernat (1090-1153), abat de Claravall, gran místic, predicador i autor de moltes obres d’espiritualitat, que l’Orde del Cister es va anar estenent per tota Europa.
El 1147, tal com surt en una escriptura de donació de Guillem Mir i Sansa al Monestir de Sant Cugat del Vallès, d’unes terres de la Vall Donzella, va ser l’inici d’una petita comunitat de religioses que va ser incorporada al Cister el 1237 amb l’abadessa Berenguera de Cervera.
Aquesta comunitat de monges cistercenques es va ubicar i constituir a la Santa Creu d’Olorda en una petita ermita romànica, Santa Margarida de Valldonzella, dins de la serra de Collserola, per donació del bisbe de Barcelona.
La comunitat va patir diversos trasllats degut a diferents incidents i saquejos. L’any 1259, a causa dels enfrontaments de Jaume I amb els nobles catalans, es van veure obligades a refugiar-se a Barcelona.
Quan ja podien tornar, el bisbe Arnau de Gurb, a la baixa Edat Mitjana, (1269) els va fer construir un nou monestir entre la Creu Coberta o dit també “Coll dels Forcats” i el portal de Sant Antoni, (aproximadament a l’actual Casa Golferics), fora muralles, però en un lloc més protegit que l’anterior, que estava en una zona molt apartada i despoblada. Al segle XIV, reis i cort s’hostatjaven bastant sovint a Valldonzella, ja que era una parada obligada de repòs, quan sortien o entraven de Barcelona, gràcies a la seva ubicació. En aquest monestir les monges hi van restar quatre-cents anys.
El 1410 en aquest monestir va morir el rei Martí l’Humà i va ser també escenari del retir de la seva vídua Margarida de Prades, que va professar els vots com a monja.
Quan la guerra dels Segadors, el segle XVII, el monestir fou destruït i les monges van anar a residir al Priorat de Natzaret (Raval), a tocar muralla, prop del portal de Sant Antoni, a l’interior de la ciutat.
Aquest monestir també va ser destruït i cremat en els enfrontaments de 1909 durant la Setmana Tràgica i les monges van ser acollides per una família benestant en una torre al Guinardó.
L’abadessa Esperança Roca i Roca, seguint els consells del seu director espiritual, el futur bisbe Torres i Bages, va començar la construcció d’un nou monestir, que és el que es pot veure actualment. L’abadessa va voler fer la transició del Raval a Sant Gervasi perquè volia tenir la vista del temple del Sagrat Cor (Tibidabo), del qual era molt devota.
La comunitat de monges va poder habitar el nou monestir el 1913. L’església fou consagrada posteriorment el 1922, ja que quan les monges hi van entrar l’església encara no estava acabada.
D’estil “modernista català” amb reminiscències medievals, fou construïda per l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, autor de moltes obres importants a Barcelona i tot Catalunya. L’edifici està bastit de maons vista, tècnica molt emprada en el modernisme i amb un cert aire mudèjar. L’art modernista català va sorgir en l’època del romanticisme de mitjan segle XIX quan va renéixer un gran interès per l’art medieval i es van produir una sèrie d’obres en tots els àmbits artístics, en un nou estil, però tenint com a base el medieval, que avui en dia són molt apreciades i admirades per tot el món…
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació en un reportatge de les pàgines 92 a la 99 del Cartulari n. 52 en la secció del web: