CALAF, SANT RAMON, PUJALT I MONTFALCÓ MURALLAT,
Aquesta sortida es va fer els dies 16 i 17 de novembre de 2024
Per Lluïsa Goberna
CALAF, SANT RAMON, PUJALT I MONTFALCÓ MURALLAT, indrets a descobrir
CALAF
La plaça porxada de Calaf era el centre més important del comerç de la vila, ja que en aquest espai s’hi celebrava el famós ”Mercat de Calaf” des de l’any 1226, on hi venien a comprar gent de llocs molts diferents. Hi van arribar a obrir més de 40 negocis que s’estenien al voltant del nucli antic.
Amb el temps el mercat va ser ubicat en un altre lloc de la població i aquest fet va provocar que a poc a poc s’anessin tancant les botigues a mida que es perdia clientela.
Actualment, s’han recuperat algunes botigues en forma de museu on es representen tal com eren a principis del segle XX. Es poden visitar 7 establiments que ens transporten ben bé a uns altres temps, ja que estan equipades amb tots els articles d’una època que ens porta molts bons records.
BOTIGUES ANTIGUES
BODEGA.- La bodega-taverna, molt ben ambientada als anys 40, era el punt de trobada de descans dels miners. El vi es transportava en bots des del ferrocarril perquè Calaf no és vinícola. Hi ha prestatgeries amb diferents marques de tabacs, celtes, ideals i una pissarra amb uns preus que avui ens fan riure. Es poden veure diaris dels anys 40 i 45. És l’única de les botigues que no està en el seu lloc original. L’antiga era més gran.
IMPREMTA JUAN OLLER.- Passada la Guerra Civil la família Oller, matalassers i venedors de roba, es van dedicar també al negoci de la impremta. Es poden veure màquines per crear les lletres i paraules, per elaborar els cartells, diaris, etc., des del disseny, la confecció, la impressió i per últim l’enquadernació, o sigui, tot el procés de creació. La impremta Minerva es posava en marxa amb un pedal i en uns rodets s’impregnava la tinta i el paper agafava la tinta. La guillotina tallava fins a 5 cm de gruix. S’hi troben diversos motlles per a diferents tipografies i colors. Cada color s’havia de netejar cada vegada que es feia servir. La maquinària és original i encara funciona, encara que té molts anys d’història al seu darrere.
PASTISSERIA CAL MESTRES.- La pastisseria fundada per Pere Mestres va obrir el 1948 i va tancar el 2006. Un objecte curiós que es pot veure és un “metate” inca per moldre el gra de cacau per fer xocolata a la pedra. I també s’hi troben tota mena de productes de marques antigues com paper higiènic “Elefante”, sabó per rentar la roba “Flotats”, Aigua del Carme, entre altres conegudes a l’època. Al fons hi ha un obrador per fer els pastissos, torrons i carquinyolis, per la qual era famosa.
AULA DE REPÀS.- La va crear el professor Emilio Echaurren per ensenyar els nens que treballaven a les mines i no podien assistir regularment a l’escola. Històricament, és del model educatiu del franquisme, amb la clàssica imatge de Franco penjada a la paret i un mapa de la Guinea Equatoriana del 1937. Es poden veure entre altres estris, maletes de cartó, plumiers, caixes de tinta, llibres, bates, llibretes i les famoses regles per picar les mans.
MERCERIA-PERFUMERIA CAL GARRIGA.- La merceria va obrir el 1900 i va tancar el 1957. Diuen que era el Corte Inglés de l’època perquè tenia de tot. Es feien fórmules de perfums i es venien a granel. S’hi podien trobar joguines, regals de comunió i de casament, roba interior, material escolar i una gran varietat d’estris i complements de tota mena. S’hi exposen més de 2.000 articles originals. Es poden veure penjats un vestit de comunió, un de casament i un de boda per als que no tenien diners per comprar tela blanca, que era més cara.
ULTRAMARINS CAL FEU.- Aquesta és la botiga més gran que s’ha conservat. Es venien ultramarins vinguts de més enllà de l’oceà, com cafè o xocolata. També bacallà, pa, “Phoscao”, aparells insecticides, caldo ”Potax”, caixes de metall amb noms de farina o pasta, rom Quina, fregalls d’espart i un sense fi d’objectes totalment diferents que et transporten a un temps passat.
CAL CISTELLER, VETES I FILS.- Va obrir el 1905 i va tancar el 2012. Quan van tancar van deixar tots els productes a la botiga; llums de carbur, estris per fer lavatives, per planxar, mitges, colònies, el famós perfum d’aquelles èpoques “Maderas de Oriente”, “Floid” per a l’afaitat, etc. Tot un ventall de productes aturats en el temps.
Un cop finalitzada aquesta agradable i nostàlgica visita a les BOTIGUES ANTIGUES vam anar tot fent un passeig per la població i alhora vam gaudir d’algunes de les escultures que es troben per tota la vila (Ruta de les Escultures), per visitar el CASTELL DE CALAF on ens van fer una visita de Realitat Virtual amb unes ulleres que ens endinsaven en la història del castell…
Si en voleu saber més sobre aquesta visita trobareu tota l’explicació en un reportatge de les pàgines 14 a la 37 del Cartulari n. 52 en la secció del web: