Visita a la VILA DE BAGÀ

Bagà, una vila que conserva un nucli antic medieval de gran bellesa. L'antic Palau de Pinós, petits carrerons escalonats, amb racons plens d'encant, la torre que antigament formava part de la muralla, l’emblemàtica Plaça Porxada, l'Església de Sant Esteve, l'antic pont de pedra sobre el riu Bastareny, junt amb el paisatge que l'envolta amb les muntanyes al fons, on es poden veure encara les neus, tot això fa de la vila de Bagà un lloc de gran interès turístic i històric del qual encara es conserva el traçat urbanístic d'aquella època, que dóna fe de la seva antiga esplendor.

375

Feia temps que l’Institut tenia pensat de fer una visita a la vila de Bagà i el passat 25 de maig d’enguany un bon grup de membres de l’Institut i amics ens vam encaminar cap a les terres de l’Alt Berguedà. De camí, dins de l’autocar, l’amic i guia en Bartomeu Bioque ens va començar a introduir dins del món dels càtars i ens va explicar en un resum els seus orígens i la seva filosofia per introduir-nos en el tema de la visita. Arribats a la vila, la primera visita que vam fer va ser al Palau de Pinós, que es troba a la part més elevada de la població, actualment convertit en Centre Medieval i dels Càtars- Centre d’Interpretació del Catarisme i en Oficina de Turisme. Allí ens esperava la guia de Turisme, Pilar Perdigó, que ens va atendre molt amablement i que ens va portar per les cinc estances del Centre d’Interpretació, on ens va donar unes interessants explicacions.

En la primera estança, el personatge d’un presoner càtar ens va explicar a traves de l’àudio la seva història. Seguidament vam poder gaudir d’un audiovisual molt ben realitzat, amb imatges i magnífics dibuixos de còmic en què es recreava la història de Bagà, dels càtars, dels senyors de Pinós, d’en Galceran i la “Llegenda de les cent donzelles”. A la tercera estança en Guillem de Berguedà (1130-1195), senyor feudal i trobador, que va ser un personatge molt controvertit, ens va parlar dels fets de l’època viscuts de primera mà. També es podien veure dins d’una vitrina reproduccions d’espases, escuts, cascs, etc, de l’època. A la quarta, hi havia una representació de la Sala Noble del Castell dels Mataplana. El personatge de Ramon Vidal de Besalú, trobador, ens parlà dels Mataplana, acompanyat de música medieval. En aquesta sala, es podia veure també una vitrina amb instruments musicals de l’època, com el llaüt, la flauta, el tambor, la viola, el salteri i l’organistrum. A la quinta i última sala ens van parlar els càtars, Arnau i Ermessenda de Castellbò (1160-1226).

Al circuit exterior es troben cinc murals que ens parlen dels Bons Homes, dels seus orígens, del seu missatge, la seva història i del catarisme a Catalunya. I un últim mural sobre la Baronia dels  Pinós i el seu lligam amb l’Orde del Temple.

Acabada la visita, que ens va agradar força a tot el grup, i després de passar per la botiga-llibreria del Centre d’Interpretació, vam anar baixant per tot el nucli antic de la vila, sentint les sempre doctes explicacions que ens donava en Bartomeu Bioque, fins que vam arribar a la plaça més important del poble, la Plaça Porxada, on es pot veure l’estàtua de l’Almirall Galceran de Pinós, prop de la torre de l’antiga muralla. Seguidament vam anar a visitar l’església parroquial de Sant Esteve, a la qual vam poder entrar gràcies a l’Oficina de Turisme. En aquesta església varem veure el Reliquiari de la Santa Espina (s.XV) i la creu Bizantina “Lignum Crucis”, (s.X-XI) que va ser portada de l’Orient pels croats, un rellotge documentat del 1434, que és un dels pocs rellotges medievals que es conserven i una magnífica maqueta de com era la vila a l’època medieval.

Al sortir de l’església, com ja era l’hora de dinar, ens vam dirigir cap a l’Hotel Ca l’Amagat on ens van servir un boníssim àpat. Després d’una estona d’animada sobretaula, vam anar a fer un últim recorregut a la vora del riu per veure l’antic pont de pedra i des d’on es pot al{birar una esplèndida panoràmica de la població i de la monumental silueta de l’església de Sant Esteve amb el seu campanar i on l’amic Bartomeu ens va donar una altra esplèndida dissertació, abans de tornar cap a Barcelona.