BALAGUER I EL SEU ENTORN

Balaguer, Castelló de Farfanya, Monestir de les Avellanes.
Aquesta sortida es va fer els dies 6 i 7 de maig de 2023

42

Per Lluïsa Goberna

BALAGUER I EL SEU ENTORN

Arribats a Balaguer ja ens estava esperant el nostre guia, en Jaume Marvà, que l’Institut ja l’havia tingut en una altra ocasió durant la visita guiada que vam fer a Agramunt. Vam començar la visita del conjunt monumental per la part alta de la població per anar baixant, fent un bon recorregut, fins acabar al Convent de Sant Domènec. Aquesta crònica de la sortida vol ser sols una petita pinzellada de tot el que ens van explicar i vam veure.

La ciutat de Balaguer té dues èpoques que han sobresortit, l’època andalusina i la feudal.

ÈPOCA ANDALUSINA. La fundació de Balaguer al segle VIII va ser pels andalusins i formà part de l’emirat de Lleida, dividit en taifes. L’emplaçament al Pla d’Almatà permetria dominar la zona fronterera i alhora una de les vies de comunicació principals que suposava el riu Segre. Al segle X-XI la ciutat es va anar ampliant i es convertí en una pròspera medina amb nous barris, cada un amb la seva mesquita i es construí un tram més de la muralla.

ÈPOCA FEUDAL. El 1105 va ser conquerit pels cristians i van haver moltes discrepàncies entre els diversos comtes i feien pactes uns contra els altres, segons els interessava. La conquesta va suposar la ruïna del nucli urbà i l’emigració de la població andalusina. Es va repoblar la ciutat concedint terres i privilegis.

En època sarraïna hi havia tres barris, Pla d’Almatà, Firal i Torrent, tots ells amb una mesquita, i els cristians van aprofitar els mateixos llocs per, amb el temps, convertir-les en esglésies.

Aquest és el cas de la Col·legiata de Santa Maria la Major, d’estil gòtic La part més antiga és una capella romànica, ja que originalment hi havia una petita església d’una sola nau, dita de Sant Miquel. La capella quedava orientada a Orient.

Al segle XIV els comtes d’Urgell s’establiren a Balaguer. Al 1351, per tal de controlar el bisbat,  van decidir construir una catedral. Va ser impulsada per la comtessa d’Urgell, Cecília de Comenges. Aquesta és la segona catedral d’una sola nau, la primera és la de Girona i la tercera la Seu de Manresa. La meitat de la població de Balaguer és devota de Santa Maria i l’altra meitat del Sant Crist de Balaguer.

Al 1410 morí el rei Martí l’Humà i al no tenir descendència i no arribar a un acord, es va desembocar en una guerra civil. Els comtes van ser empresonats i va ser dissolt el comtat d’Urgell. Durant 100 anys les obres de la catedral van quedar paralitzades i abandonades fins que el 24 de febrer de 1558 es va consagrar i va ser considerada parroquial, però degut a la seva llunyania, ja que es troba en un cim per damunt de la vila, en un edifici aïllat, va passar a ser parròquia, una església construïda més a baix, més propera a la població.

Col·legiata de Santa Maria la Major (Balaguer)

Si en voleu saber més i veure els articles sobre aquesta sortida podeu trobar un ampli reportatge sobre els llocs que vam visitar; Balaguer, el seu entorn i monuments, Centre d’Interpretació de l’Or del Segre, Castelló de Farfanya i Monestir de les Avelllanes.

Trobareu tota l’explicació en les pàgines 76 a 93 del Cartulari n. 48 en la secció del web:

“DESCARREGA’T EL CARTULARI”