SENSE RENUNCIAR; COM HA DE SER

62

Per Carles Aparicio Schwab

Sense renunciar; com ha de ser

A la Catalunya Nord (França) els ajuntaments de Occitània, Elna, Els Banys d’Arles, Portvendres, Sant Andreu de Sureda, i Tarerac es neguen a renunciar al català, llengua dels seus avantpassats i planten cara a l’executiu francès.

El prefecte de Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, i anterior cap de gabinet de Emmanuel Macron va denunciar als ajuntaments per «soscavar la jerarquia» amb la llengua oficial de la república francesa.

El Tribunal Administratiu de Montpelier ha jutjat aquest dimarts als cinc alcaldes d’aquestes poblacions que no volen perdre la seva llengua històrica, i malgrat les amenaces de l’executiu, van modificar els seus respectius reglaments per a permetre expressar-se en català en els plens del consistori.

L’alcalde de Elna, Nicolàs Garcia, que és el més combatiu en l’ús del català, ha deixat clar que si no els donen la raó portaran l’assumpte a la justícia europea, encara que presentaran en primera instància un recurs d’apel·lació. S’espera que el tribunal dicti sentència el 9 de maig.

Fins aquí el relat dels fets, el qual a Catalunya coneixem molt bé i no ens és gens aliè.

Un aplaudiment a aquests valents alcaldes de la Catalunya Nord, perquè és el que cal fer. Si les seves llengües sacsejan els fonaments de la república francesa, això vol dir que França ha construït el seu estat en sòl aliè. I recordem que quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió es converteix en deure.

Durant el judici a Montpellier