CASTELL DE MONTESQUIU i MUSEU DEL COURE

Aquestes dues visites guiades es van fer el 29 d’abril de 2022.

28

Per Lluïsa Goberna

CASTELL DE MONTESQUIU

Un entorn ple d’història

Ubicat dalt d’un turó a la comarca d’Osona, llindant a l’esquerra amb el riu Ter i envoltat del bell parc que porta el seu mateix nom es troba el Castell de Montesquiu.

Com acostuma a passar en tants altres castells, abans de poder denominar-se pròpiament castell, anteriorment va ser només una domus o construcció fortificada. S’ha descobert documentació que data del 1285 en què figura com a casa fortificada. Encara que es té com a probable que molt abans en el temps fos només una torre de guaita edificada pel comte Guifré I el Pelós al segle IX.

Al segle XIV, la família dels Besora, en van ser els propietaris i el van convertir en la seva residència. Arnau Guillem de Besora fou el primer de la seva nissaga que habità el castell. Posteriorment, emparentaren amb les famílies dels Canet (1390-1425) i dels Peguera (1425-1525), que passaren a ser senyors de Besora.

El 1525-1760 passà als Descatllar i al segle XVII va ser Lluís Descatllar, senyor de Besora, qui va fer-ne una àmplia restauració i va donar un canvi significatiu a la imatge de l’edifici. Va allargar el cos de planta i coronar amb merlets, per donar-li un aspecte més de castell-militar. Home, segons sembla, de caràcter autoritari, va tenir diversos enfrontaments amb els vilatans i finalment després d’una votació es va aconseguir que els vilatans juressin fidelitat al senyor. Va fer edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara. El 13 d’abril de 1642 es va consagrar amb l’assistència d’altes autoritats, entre elles el bisbe de Vic. La capella està decorada amb rajoles de Manises, que representen la vida de Santa Bàrbara. Un altre membre de la nissaga, Narcís de Descatllar, va esdevenir marquès de Besora el 1699.

Façana i jardins del castell

Al castell durant la Guerra de Successió s’hi van tancar presoners del bàndol dels borbons.

També en van ser els propietaris els Queralt de Santa Coloma (1760-1850).  I el 1890 va passar a mans dels Juncadella, família de l’alta burgesia catalana, per la compra que va fer en Jeroni Juncadella i Casanovas, empresari tèxtil, del Casal de Montesquiu per convertir-lo en palauet residencial. Hi van viure tres generacions dels Juncadella. La família, durant el període de 1917-1920, hi va fer diverses restauracions que donaren a l’antic casal l’aparença que es pot veure avui en dia. Una d’elles és la incorporació de l’escala noble d’estil medieval al pati d’entrada i que probablement prové de l’enderrocament d’algun edifici noble de quan es va obrir la Via Laietana.

L’any 1972 la seva darrera propietària Mercè Juncadella, per exprés desig del seu germà, en deixa testamentària, el va cedir junt amb les 600 hectàrees que l’envolten, a la Diputació de Barcelona.

El castell consta de dos pisos i la planta baixa. Al pis superior es troben les diverses sales polivalents on eren antigament les àrees de servei. I en el primer pis està ubicada la denominada planta noble.

D’aquesta època dels Juncadella es pot veure la gran sala-menjador, amb tots els elements decoratius de l’època, retrats, llar de foc, i un magnífic joc d’escacs molt curiós. La cambra del Ter, dita així perquè en aquella època és podia contemplar el riu Ter des del finestral, actualment no es pot veure, ja que els frondosos arbres del jardí en tapen la visió. Els Juncadella van incorporar diferents elements al jardí com fer portar uns cedres de l’Himàlaia. En aquesta cambra es poden veure dos retrats a l’oli de la Mercè Juncadella. A la cambra-dormitori es troba un magnífic moble secreter d’ivori i closca de tortuga marina. Tota una obra d’art. I una vitrina on s’exposen diversos objectes pertanyents a la Mercè Juncadella.

Sala-menjador

La família va conservar tots els documents que van trobar al castell des de l’època medieval i que  una bona part es guarden a l’Arxiu de Ripoll.

La sala dita Gabinet Juncadella, de l’Emili Juncadella, germà de la Mercè, està dedicada a totes les seves aficions. Era un gran aficionat a l’alpinisme i una agulla del massís de la Maladeta porta el seu nom “Agulla Juncadella”. Aventurer, pirineista, excursionista, gran viatger, aficionat a la caça i a la fotografia, va tenir una vida molt intensa. Va fer moltes fotografies en 3 D de les seves ascensions a la muntanya, que en el castell es poden veure amb unes gafes especials. També es troben els trofeus de caça, una petita col·lecció d’aparells fotogràfics, un estereoscopi i els esquís i piulets de muntanya entre altres. La troballa d’un petit quadern, en un moble del castell, on a l’inici es pot llegir l’exclamació en llatí “Mirabilia sunt opera tua Domine” (les teves obres són meravelloses senyor), on l’Emili va escriure les seves experiències de les diverses excursions que va fer a la muntanya, i donen una idea bastant fidedigna, junt amb les fotografies, de l’alpinisme en aquella època.

També va fer construir una gran terrassa a la façana nord, des d’on es poden albirar unes vistes impressionants del parc comarcal i dels Pirineus Orientals.

L’Emili Juncadella va morir l’any 1936 afusellat pels republicans durant la Guerra Civil. Tenia 51 anys.

Gabinet Juncadella

Actualment, al castell, després de diverses intervencions en què s’ha volgut conservar l’arquitectura dels diferents períodes, s’ha  condicionat el pis superior com a Centre de Recursos, per tal de poder-hi realitzar cursos, reunions, conferències, etc., tant per a empreses i entitats privades com públiques. També es troba la biblioteca. I és la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat el 1986 i on té les oficines.

En la part més antiga del castell, el celler, s’hi ha habilitat l’audiovisual “Temps d’Història i Misteri”, que explica la història del castell en el temps d’una manera molt atractiva i original, ja que ens l’expliquen uns éssers molt curiosos; els fantasmes de quatre personatges que hi van tenir relació a través de les diferents èpoques; Emma, abadessa, filla de Guifré I el Pelós i Guinedilda, Arnau Guillem de Besora, Lluís Descatllar i Emili Juncadella i no podia faltar com a narrador també en Qiu, el gos del castell.

El castell està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i Patrimoni de Catalunya.

Hem de destacar l’amabilitat i professionalitat de la Mònica, la nostra guia durant la visita al castell.

Finalitzada la visita ens vam desplaçar fins a Manlleu per anar a dinar al restaurant Ca l’Ermità, de cuina tradicional catalana, on vam dinar molt bé, amb plats abundants i productes de molt bona qualitat,

A tocar al restaurant es troba el Santuari del Puig-agut. D’estil neogòtic, va ser construït el 1886 per l’arquitecte August Font i Carreras per encàrrec de Ramon Madiroles i Codina, hereu d’un mas pròxim a l’entorn. El 1886 va ser beneït pel bisbe Morgades i està dedicat al Sagrat Cor. Està situat dalt d’un turó de 696 metres, el punt més alt del municipi de Manlleu. Va ser el primer santuari de l’Estat en ser dedicat al Sagrat Cor i està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El que més destaca és la cúpula en forma de piràmide ortogonal de color verd. També són molt curioses les parets que l’envolten decorades a la pedra amb edificis simbòlics de diferents llocs, com la Sagrada Família, entre d’altres.

 MUSEU DEL COURE, únic a Europa

El Museu del Coure de les Masies de Voltregà, està ubicat a l’antiga Colònia Lacambra o dita també la Farga Lacambra, que era una antiga colònia industrial dedicada a la metal·lúrgia del coure. Concretament a l’antiga residència dels comtes de Lacambra, un edifici modernista de principis del segle XX.

El museu va ser inaugurat el 2008 amb motiu del bicentenari dels orígens de l’empresa. La seva creació va ser possible gràcies a la col·laboració entre la Fundació La Farga i la Universitat de Vic. La Fundació La Farga es va crear l’any 2004 i promou iniciatives socials, culturals i formatives.

El Museu del Coure és únic a tot Europa i és un espai cultural on es divulga el coneixement i l’aplicació del coure a través dels temps.

Façana del museu

BREU HISTÒRIA

La història comença amb Francesc Lacambra i Terradelles que junt amb el seu fill, van crear a la Barceloneta, l’any 1808, la foneria que produïa objectes i estris de coure i bronze, com olles, claus, canons, campanes i també productes per a la marina de vela.

El 1844 van ser també proveïdors de la Casa de la Moneda de Barcelona.

Més tard el 1852 és quan van construir una farga a les Masies de Voltregà en l’antic molí d’Ordeig, al costat del riu Ter per tal d’aprofitar l’energia hidràulica, denominada Farga d’Ordeig, posteriorment Farga Lacambra, amb la finalitat d’ampliar la indústria i fabricar planxes de coure per a revestiments dels baixos dels vaixells.

Amb el temps es va consolidar com una de les més importants indústries metal·lúrgiques del país. A l’Exposició Universal de 1888 La Farga va rebre un premi, que refermà així el seu èxit.
A causa de la baixa demanda de planxes de coure per al revestiment dels vaixells, l’empresa es reestructura i busca nous mercats, com la fabricació de planxes per a calderes de vapor i també per a les locomotores dels ferrocarrils.

Els hereus amb el temps van anar modificant les instal·lacions amb compra de nova maquinària i fabricant nous elements. L’empresa esdevé el 1913, una de les més grans del territori espanyol i líder en la fabricació de laminats de coure a Catalunya.

Va ser entre el 1915 i el 1918 quan la família Lacambra va fer construir la torre on està ubicat avui en dia el museu, i els habitatges pels seus treballadors que es van anar edificant al mateix ritme que creixia l’empresa. La colònia es va anant ampliant fins a tenir un nombre molt important de persones que hi vivien. La colònia La Farga Lacambra va tenir a part dels habitatges per als treballadors, un economat, teatre, cinema, una església i altres serveis.

Durant la visita que el rei Alfons XIII va fer el 1927 a La Farga, concedí el títol de comte a Francesc Lacambra i Lacambra. Va ser el primer comte de Lacambra i morí el 1933.

Quan la Guerra Civil 1936-1939, l’empresa es col·lectivitza i produeix material militar.
El 1984 la família Lacambra va deixar de ser propietària de l’empresa.

MUSEU
Dins del museu es poden veure diverses vitrines amb peces antigues de coure de tot el món, com un antic casc de la Guerra de Troia.

La M. Àngels Morera, la guia del museu, ens va anar guiant per tot l’àmbit explicant les propietats del coure i les seves aplicacions. Va ser un dels primers metalls utilitzats per l’ésser humà i és antibacterià. El procés per extreure coure dels minerals, l’aliatge del coure i les propietats del coure reciclat, que encara que es recicli infinitat de vegades sempre manté la seva puresa. S’empra en les plaques dels circuits dels mòbils que són de coure; les bobines dels motors dels cotxes; el microones, per a instruments musicals, ja que el coure és conductor del so; per a les canonades i és un gran conductor elèctric i tèrmic i també sembla que és un element força important per a la salut. Com es pot veure el coure és un metall que està molt vinculat a la nostra vida quotidiana.

El coure pertany al grup dels metalls nobles

Interior del museu

A part de la visita al museu i descobrir la història del coure, els processos i les aplicacions, la visita continua a l’exterior per una passarel·la que condueix a la fàbrica actual, per veure el procés en viu del coure. Les seves grandioses i completes infraestructures demostren la importància que té actualment aquesta empresa.

En entrar a l’interior de la fàbrica es pot veure el forn, que és espectacular i amb tota la maquinària funcionant (no està permès fer fotografies. El procés de fosa  i transformació del coure. Entre altres moltes utilitats, es fa fil de coure per a les catenàries dels ferrocarrils i també pel tancament de les llaunes de conserva Va ser una experiència força interessant veure aquesta fàbrica en ple funcionament.

L’any 2001 en són els nous propietaris la família Fisas-Guixà i amb el nom de La farga Group es manté encarà la indústria. Té una filial als Estats Units on especialment es fa fil de coure i dos centres de distribució de canonades de coure, un a França i l’altre al Regne Unit.

El 2017 Inka Guixà va ser nomenada nova directora general de La Farga. El 2018 es fusionen totes les societats en què operava la metal·lúrgica, en una única La Farga Yourcoppersolutions S.A.
A l’empresa hi ha més de 300 treballadors i s’exporta material a tot el món. Fabrica i comercialitza semielaborats de coure i els seus aliatges per als mercats elèctrics, d’envasos metàl·lics, automoció, ferroviaris, canonades, tubs, de massissos i conductors especials.

Ha rebut diversos premis per la seva activitat vers el medi ambient i com a millor projecte empresarial entre d’altres.

Des de les èpoques primigènies, passant per l’època dels alquimistes medievals que volien transmutar els metalls, ha passat molt de temps i actualment la separació i procés dels diferents metalls ha deixat de ser encanteri i artesania per esdevenir tecnologia científica.

Aquestes dues visites guiades es van fer el 29 d’abril de 2022.