LA LLOTJA DE MAR, TESTIMONI VIU DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Visita guiada el 12 de juny de 2021

47

Per Lluïsa Goberna

LA LLOTJA DE MAR, TESTIMONI VIU DE LA NOSTRA HISTÒRIA 

Després de molt de temps de no fer cap activitat cultural a causa de la pandèmia, per fi, encara que a poc a poc, vam poder tornar a començar les nostres activitats. La primera va ser a la LLOTJA DE MAR, al Pla de Palau, el passat 12 de juny.

El nostre guia, en Víctor, ens va iniciar tal com ens va dir en un viatge per la porta del temps. Vam començar pel segle XIV.

Va ser Pere III el Cerimoniós que va donar al Consell de Cent permís per fer l’edifici. Durant l’Edat Mitjana, la ciutat de Barcelona acollia un gran nombre de mercaders d’arreu de la Mediterrània, ja que era un gran centre de comerç. Els mercaders tenien gran poder econòmic i representació al Consell de Cent. Per això i per la falta d’espai per reunir-se i concretar negocis el Consell de Cent, amb el beneplàcit del rei, va promoure la construcció de la Llotja, i el Consolat de Mar, elit dirigent de l’estament mercantil de Barcelona, va pagar les obres i impulsà la seva construcció. Aquesta construcció va permetre tenir un espai on els comerciants poguessin fer els seus negocis i reunions amb més comoditat i resguardats de les inclemències del temps i del mar. Els terrenys van ser cedits per l’almirall Pere de Montcada. En aquests terrenys hi havia hagut les forques on es penjaven els condemnats a mort.

En aquella època el mar estava fregant el lloc on està ubicada la Llotja. Eren uns terrenys amb un braç de terra, un istme, que li deien “lo Morro”. Aquell espai resguardat feia de port i fondejaven els vaixells que portaven persones i mercaderies.

Catalunya a mitjans del segle XVIII va desenvolupar un gran creixement tant de població com de producció, per tant, es va recuperar força la seva economia. Arran d’això es va crear la Junta de Comerç de Catalunya, hereva del Consolat de Mar i que va fomentar la producció agrària i el comerç. La Junta, en fer-se càrrec de l’edifici de la Llotja, el va rehabilitar amb un estil neoclàssic, però conservant els elements gòtics. La rehabilitació es va iniciar el 1772 i la inauguració de la nova llotja va tenir lloc a la tardor de 1802. Les obres van tardar més del compte per diversos motius i la despesa va ser molt elevada.

Entre altres institucions l’edifici ha estat seu, com hem dit anteriorment, del Consolat del Mar i de la Junta de Comerç. Des de 1915 al 1994, va ser la seu de la Borsa de Barcelona. Actualment ho és de la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona fundada el 1886, que és la propietària que manté i gestiona l’edifici. També s’hi troba la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, creada el 1775, on es troba un espai museístic amb un important fons d’obres d’art.

La façana de l’edifici actual és neoclàssic, successor d’altres construccions més antigues. A l’interior es va conservar gran part del conjunt gòtic de la primitiva Llotja, amb diferents elements segons l’època. En el seu interior s’hi troben diverses maquetes de vaixells i el primer fanal de gas que va funcionar a la ciutat de Barcelona, que el van portar de París.

SALA DE CONTRACTACIONS

Aquest magnífic espai és el més antic de tot l’edifici; d’època gòtica es va construir el 1397. La sala fou destinada al fet que els mercaders poguessin fer reunions i concretar negocis a escala internacional. El terra que es veu actualment no és l’original, que es portava de Montjuïc. Quan es va bastir l’edifici hi havia molts conflictes i es va fer un dret de comissió als vaixells, un dret de pariatge.
Aquí es va ubicar El Tauler de Canvi de Barcelona, el primer banc de la història. Tenia les funcions de fomentar el comerç, custodiar els dipòsits dels mercaders, com també controlar les bones pràctiques bancàries. Si hi havia comissions molt abusives o quan es veia mala praxi d’algun comerciant, li donaven un cap de mall a la taula, destrossant-la, i d’aquí ve la paraula “bancarrota”.

El magnífic rellotge que es troba en aquesta sala i que data del 1884, va ser un regal d’Evarist Arnús, un banquer. Aquí, com en tot l’edifici, s’hi troben moltes representacions del déu Mercuri.
En aquest saló es va representar el 2 de juliol de 1708, la primera òpera italiana que es feia a Espanya. El 1714, amb la caiguda de Barcelona, es va interrompre a la Llotja i a tota la ciutat aquesta activitat

Sala de Contractacions

PATI DELS TARONGERS

El pati està envoltat d’una galeria porticada i en els seus inicis hi havia tarongers i llimoners, d’aquí el seu nom, i va ser utilitzat com a espai d’oci pels comerciants, però alhora també s’hi feien negocis. També s’hi celebraven actes de la Llotja i del Consell de Cent. Està molt ben decorat amb diverses escultures i estàtues. Es pot veure l’estàtua de Neptú i Nereides, que representa el vessant marítim de l’edifici. Als angles del pati hi ha quatre escultures que representen els quatre continents. Àsia representada amb l’abundància del seus fruits que portaven arreu del món. Europa, amb les al·legories d’un llibre i una òliba, coneixement i saviesa. Amèrica, representada nua i amb un capell de plomes. Àfrica amb diferents elements simbòlics sobre el mercadeig. Amb una cornucòpia, un casc amb cap d’elefant i una màscara felina.

També hi ha un espai presidit per dues escultures que representen la Indústria i el Comerç, que es poden veure al peu de la magnífica escala d’honor, obra de l’arquitecte Joan Soler Faneca.

SALA DE PLENS

Aquesta sala és la més moderna degut a la seva total remodelació. El que destaca és l’arc que es va deixar com a testimoni de l’època més antiga. Es pot veure un escut representatiu amb elements del mar. Actualment la sala disposa d’equips d’alta tecnologia per tal de fer conferències, reunions, rodes de premsa i debats.

SALÓ CONSOLAT DE MAR

D’estil neoclàssic, actualment és un organisme de mediació entre empreses d’arbitratge. El sostre està ple de pintures amb elements al·legòrics sobre el poder reial, obra de Pere Pau Muntanya. I s’hi veu representat Carles III, que impulsà l’economia i gràcies a ell es va recuperar la Junta de Comerç. Les parets estan revestides de domàs vermell. I un retrat d’Antonio de Capmany , que va ser un dels col·laboradors de la primera Constitució espanyola anomenada la Pepa (Constitució de Cadis). Va morir el 1814.

En aquesta sala es feien els judicis i conciliacions dels comerciants acollits al “ius mercatorum”, el dret mercantil català. Les sentències i resolucions que es desenvolupaven aquí tenien el mateix valor que les de la justícia ordinària.

Saló Consolat de Mar

SALÓ DAURAT

A l’antesala d’aquest saló, es troba una de les peces més impactants, una magnífica escultura de Lucrècia morta, de marbre de Carrara, que és l’original, obra de Damià Campeny. Fou modelada per l’artista a Roma i posteriorment enviada a Barcelona on es va passar a marbre i bronze. Darrere d’aquesta escultura hi ha tota la història d’aquesta dona que ha quedat com un emblema de la República de Roma. És una obra mestra del neoclàssic.

El que destaca d’aquest singular i luxós saló són les motllures de les finestres que són totes daurades, l’entapissat amb seda de Damasc a les parets i sobretot les espectaculars làmpades de cristall tallat.

Hi ha una inscripció que diu: “Donem gràcies per les fruites que transporten de la terra per mar”.
Es poden veure quatre escultures de marbre de figures al·legòriques: la Fe Conjugal, l’Himeneu, Diana Caçadora i Paris.

A principis del segle XX es va realitzar una redecoració que va ser feta per l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner.

El 2018, en ple procés, el Consell de Ministres és va fer aquí.

SALÓ LUCRÈCIA O REPRESENTACIONS

Inicialment en aquest saló s’allotjava l’escultura de Lucrècia, d’aquí el seu nom, posteriorment es va traslladar al Saló Daurat. Era l’antiga sala de sessions de la Junta de Comerç.
Al centre de la sala es troba el retrat del primer president de la Cambra de Comerç, Manuel Girona, banquer i alcalde de Barcelona, que va finançar les obres del canal d’Urgell. Els altres quadres representen tots els presidents de la Cambra que han estat des de la seva fundació.
Al sostre es pot veure una magnífica pintura mural amb al·legoria de la Junta de Comerç, de Bonaventura Planella (1832).

SALÓ DELS CÒNSOLS

Aquesta és la part més austera de l’edifici i la més antiga junt amb el Saló de Contractacions, encara que ha tingut profundes remodelacions. Les arcades són iguals que en el mencionat Saló de Contractacions. A l’època gòtica es feia servir com a arxiu i part administrativa del Consolat de Mar.

Felip V va confiscar la Casa de la Llotja per aprofitar-la com a caserna. Quan es va recuperar l’edifici per part de la Junta de Comerç s’hi van instal·lar escoles per a professionals. És una sala on s’hi han fet i es fan activitats diverses. En una altra època en aquesta sala els alumnes de l’Acadèmia de Belles Arts s’il·luminaven amb llum de gas. Per aquí va passar Gaudí en les seves primeres passes com a arquitecte i també Pablo Picasso en els seus inicis. Un espai de més de 700 metres quadrats que acull diversos moments de la història.

Per finalitzar la visita vam pujar al terrat on el guia ens va explicar que la primera fotografia que es va fer a la península ibèrica, amb daguerreotip, el 10 de novembre de 1839, va ser des d’un terrat de Pla de Palau on sortia fotografiada per primera vegada la Llotja de Mar.

La Llotja de Mar actualment és un espai obert que ofereix els seus salons plens d’història a particulars, empreses, associacions, organitzacions, que hi vulguin celebrar tota classe d’esdeveniments en un marc incomparable.