SALVADOR DOMENECH
Igual que al País Valencià, arran de la mort de Franco, va sorgir el búnquer barraqueta per abanderar el secessionisme lingüístic comandat per la dreta reaccionària, ara hi ha més búnquers. Els uneix, entre altres dèries, el de mantenir la sagrada unitat de Ñ. Un d’aquests és el búnquer claveguera, teledirigit i ben pagat per tal de fer secessionisme en els drets humans (d’expressió: rapers, artistes, escriptors., etc.) i col·lectius, sobretot pel que fa a la nostra voluntat majoritària d’autodeterminar-nos a les urnes.
Al darrera dels búnquers hi ha unes màfies, però en aquest cas no hi ha cap Don Vito, sinó que és una màfia corporativa, anomenada casta, i regida per un altre búnquer de grau superior on sí que hi ha jerarquia; tenen debilitat per aquesta estructura vertical. El seu nom és búnquer madroño. La seva especialitat és el centralisme barrejat amb el que ells anomenen autonomisme de comunitats. Són perillosos, perquè es creuen uns escollits per la divinitat celestial. La única manera de fer-los reaccionar (encara que sigui per la força) és quan entra aire oxigenat d’Europa, com ha passat amb la recent sentència del TEDH, que ha sentenciat que no és delicte d’odi cremar fotos. Quina cara els hi ha quedat? Passen. Pensen que ho tenen “todo atado y bien atado”.
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)