CARRER DEL BALÇ
El Centre d'Interpretació del Carrer del Balç ens introdueix en la Manresa medieval en un viatge al passat.
En la sortida que l’Institut va organitzar el 12 de novembre del passat any a Manresa, per visitar la Seu, vam poder veure també, de manera improvisada, ja que no estava en el programa, aquest emblemàtic Centre d’Interpretació. En primer lloc, vam fer un recorregut audiovisual de la mà de diferents personatges, que ens van traslladar a l’època medieval. Hologrames de personatges que apareixen en. l’espai, acompanyats d’una escenografia i una maqueta virtual, ens van permetre veure escenes de la vida quotidiana al carrer. En la segona part de la visita vam estar acompanyats per les explicacions de la guia, que ens va portar a contemplar una magnífica maqueta en què vam poder veure les cases medievals i com vivien els ciutadans de l’època per mitjà d’uns vídeos, situats en diverses balconades i finestres dels edificis.
Vam finalitzar la visita caminant pel llarg carrer medieval cobert. Un recorregut força interessant i atractiu.
Ubicat a les dependències d’un antic casal gòtic, el Centre d’Interpretació ofereix un muntatge amb recursos multimèdia, amb un conjunt patrimonial únic en què es descobreix com era la ciutat en la seva màxima esplendor, la Manresa del segle XIV: el món dels gremis i oficis, i les famílies nobles de la ciutat. Una història en la qual la figura del rei Pere III el Cerimoniós, el gran monarca forjador de les principals institucions de l’estat català i l’impulsor de l’expansió comercial de la corona catalanoaragonesa a la mediterrània, va tenir força rellevància, ja que la ciutat gaudia dels favors del rei.
A la recepció del Centre, es poden veure uns plafons on s’explica la relació que tenia el rei Pere III, el Cerimoniós, amb la Manresa del segle XIV.
Manresa, any 1339. Un rei i el seguici travessen les portes de la muralla. La ciutat s’ha preparat durant setmanes per rebre l’arribada del sobirà. I és que Manresa és una de les grans ciutats de la Corona d’Aragó durant el segle XIV: la potent activitat gremial i el creixement de la ciutat va portar a l’inici de la construcció de la basílica de la Seu. A més, aquell mateix any, el Rei, Pere III El Cerimoniós, va signar el permís per construir el Canal de la Sèquia, que havia de salvar la ciutat d’una forta sequera…
Aquest casal senyorial amb dos pisos superiors i on l’entrada antigament era per la Plaça Major és l’única casa senyorial que actualment resta a Manresa. El 1713 va ser molt malmesa. El carrer Sobrerroca, que tal com el seu nom indica està assentat sobre roca, estava ple de cases senyorials, però han anat desapareixent amb el temps.
EL CARRER MEDIEVAL: UN ESPAI ÚNIC
L’antic carrer del Balç, un magnífic exemple de l’urbanisme medieval, formava part del nucli de la ciutat medieval. Sorgit al voltant del mercat, a la plaça Major, estava ple de cuireters i sabaters.
Segons la documentació trobada, tot fa indicar que aquest carrer probablement portava entre 1310 i 1350 el nom de Pere Sarroca, personatge que va viure en aquest carrer. Més endavant se’l coneixeria com a carrer Goscemps, segurament corresponent a Pere Goscemps, notari, un altre personatge influent que va viure aquí. Posteriorment, al segle XVI va quedar tancat i amagat a la vista pública durant molt de temps, ja que es va convertir en un espai privat, només per a l’ús dels veïns. Es van construir cases amb diversos pisos per aprofitar millor el poc espai i, per tant, es va anar cobrint el carrer amb les cases. A causa d’això els negocis van anar tancant i el carrer al final va servir de magatzem i celler per als veïns, de manera que queda com un passatge interior i privat.
Amb els anys va quedar definitivament abandonat i tancat fins que a finals de la dècada de 1970 l’Ajuntament va decidir recuperar-lo i fer un espai obert al públic, per tal de revalorar aquest important testimoni urbanístic de l’antiga Manresa medieval. Va ser llavors quan es va rebatejar amb el nom de carrer del Balç.
Aquest nom li ve de tenir el perfil d’una balsera, un desnivell molt pronunciat, ja que el carrer té un traçat estret i sinuós, amb diferents nivells esglaonats, i està cobert pels porxos que s’aixequen entre casa i casa per tal d’aprofitar la manca d’espai que en aquella època hi havia a l’interior de la ciutat murallada.
En aquest carrer es viu encara l’essència medieval i passejar-hi ens transporta a la màgia d’estar en un altre temps.
