Visita al CASTELL JALPÍ
El Castell Jalpí, amb un marcat estil eclèctic i romàntic i amb tota una història al darrera, està situat en un emblemàtic indret natural de la localitat d’Arenys de Munt, al Maresme
La visita que l’Institut va fer el passat 5 de juny a Can Jalpí, una antiga casa pairal de les més notables de la localitat, reconvertida en castell, va ser del grat de tothom, ja que la nostra guia, la Meritxell Jubany, ens va fer un interessant i dissertat recorregut per les diferents estances nobles del castell, el patí d’armes, l’antic celler i, en la part exterior, pel jardí, el llac artificial i el roure de Gernika, del qual explicarem els detalls més endavant.
La Meritxell ens va anar introduint per la història dels seus propietaris, sobretot l’últim Cavaller de Jalpí, així com pels diferents esdeveniments que ha viscut l’edifici fins a la restauració més recent que s’ha portat a terme.
La història de la nissaga dels Jalpí es remunta a l’any 1392. En documentació de l’època ja s’esmenta un tal Bernat Jalpí, que comprà els ribatges de la mar dels castells de Palafoll i de Blanes.
El Castell Jalpí, que fou bastit sobre una masia o casa pairal documentada des del segle XIII, és un gran edifici de planta rectangular amb una planta baixa i pis. Les restes més antigues que es conserven d’aquest casal residencial són les del celler, que va ser afegit a la part posterior de la masia original de planta basilical. Està cobert amb volta de creueria d’estil gòtic i en les claus es poden veure motius heràldics. El més interessant són les nerviacions construïdes amb maons i les voltes amb plec de llibre, segurament del segle XVI.
A principis del segle XIII (1218), van ser-ne els propietaris els Berenguer de Dois. Mes tard, la propietat passà als Tries, batlles d’Arenys de Munt, que posteriorment, al segle XVII, van enllaçar amb la família Jalpí, per casament de la pubilla dels Tries, Àngela Tries i Sala, amb l’hereu dels Jalpí, Josep March de Jalpí i Subirós, que tenien extenses propietats a Pineda, Tordera i Sant Celoni.
Es fa esment en la història del castell pel seus fets rellevants sobretot en el terreny econòmic, d’en Bernat de Jalpí, que es casà amb la pubilla dels March d’Hostalric. També d’en Pere Miquel Jalpí i March, que va obtenir el títol de cavaller per privilegi que li atorgà Felip II (segle XVI). Va ser l’impulsor de la indústria dels molins fariners. Pere Miquel i els seus descendents van canviar l’ordre dels seus cognoms a partir del 1594 per disputes patrimonials i es van dir des d’aleshores March i Jalpí. El 1617 Bernat March i Jalpí va comprar la quarta part del dret de moldre en el molí d’en Roig. De Bernat March de Jalpí es pot llegir en el seu dietari que nou de cada deu pagesos torderencs estaven endeutats fins a la seva mort. Els protocols notarials confirmen que el 73% de les compres de blat eren a crèdit. Aquestes dades donen credibilitat al raonament escrit en el seu dietari pel cavaller de Jalpí. També s’esmenten, al segle XVII, en Josep de Jalpí i Julià, que fou Canceller de Catalunya i Joan Pau March de Jalpí, Conseller en cap.
I donant un salt en el temps s’arriba al segle XIX quan els Jalpí van emparentar amb els Borràs degut a l’enllaç de la pubilla dels Jalpí amb l’hereu dels Borràs de Barcelona. El seu fill August Borràs i Jalpí es casà el 1891 amb Sofia Algorta de Albaroa, una rica hereva de la localitat de Lekeitio, al País Basc. Aquesta va ser una parella que degut a la seva alta posició social i econòmica no s’estaven de fer realitat tots els luxes i extravagàncies possibles d’aquella època. Va ser August qui va convertir l’antiga masia en un castell. Per aquest motiu es van fer diverses i profundes reformes a la finca. Es va fer construir un pati d’armes, torres amb merlets i una muralla de defensa com de l’Edat Mitjana. L’interior del castell el va ornamentar amb armadures, tapissos i obres d’art, tot amb la decoració i l’estètica neoclàssica i neomedieval imperants a l’època, condicionat per una vida sumptuosa. Així mateix es va fer construir un llac artificial navegable, un jardí amb plantes exòtiques, un far i un cinema privat. A més va emprendre la tasca de fer la reconversió dels molins fariners en centrals elèctriques, que van aportar moltes millores a la localitat.
August Borràs i Jalpí va esdevenir tot un referent per al progrés de la zona amb iniciatives capdavanteres de tot tipus: la reconversió dels antics molins fariners, que ja hem citat, una fàbrica de gel, i la conversió de Can Jalpí de Tordera en el brollador Jalpí, l’aigua del qual s’embotellava per a la seva distribució. El nom comercial fou Agua Jalpí , que, com en altres projectes que va portar a terme, va esdevenir tot un referent per a Tordera. L’aigua embotellada assolí un gran prestigi, en part gràcies a la seva comercialització a Barcelona amb motiu de l’epidèmia de tifus. L’aigua Jalpí atorgava un valor diferenciador al seu producte, enfocat com a mesura preventiva o element terapèutic; per això es distribuïa preferentment en farmàcies. El 1915 va obtenir el Gran Premi en l’Exposició Nacional.
Quan morí al 1922 havia venut bona part del patrimoni familiar per fer front a tots aquests projectes. Fou un mecenes de les més diverses causes culturals i socials, que s’identificà amb la causa del catalanisme del tombant de segle. Va deixar com a successors la seva esposa Sofía, propietària de dues parts dels seus béns, i el seu fill Miquel, únic fill del matrimoni, posseïdor de la part restant. L’any 1926, les indústries Jalpí estaven en situació de fallida tècnica i degut a les fortes disputes entre la mare i el fill al final van acabar subhastant tots els béns que quedaven del gran patrimoni acumulat durant molts de segles.
Un dels atractius que es poden veure encara actualment en el jardí del castell és el roure de Gernika. August Borràs i Jalpí el va fer plantar en honor a la seva muller que, com hem dit, era basca, per tal que evoqués la seva enyorada terra. El roure original de Gernika va morir fa uns anys i se’n va tornar a replantar un altre, però el plançó centenari que August i la seva dona Sofia van portar de Gernika ha sobreviscut al temps. Es conserva protegit per una tanca metàl·lica en què hi ha una inscripció que diu: “GUERNICAKO ARBOLA, Ceceila 1900”. L’any 2004 el president del Parlament Català i el president del Parlament Basc van fer un homenatge al roure de Gernika català.
