Visita al CASTELL DE SANTA FLORENTINA
L’actual aspecte de l’antiga Domus és d’un castell medieval amb un gran pati tancat, nobles salons, una capella amb cripta i altes torres de merlet. De la primitiva construcció romànica en resta una estança amb torre rectangular.
La visita va començar a l’exterior del castell, on la nostra guia, la senyora Maria Manade, ens esperava per començar l’itinerari. Des d’aquestes pàgines li agraïm les seves magnifiques i molt documentades explicacions que ens va fer durant tot al llarg de la visita.
Després de creuar per l’entrada principal custodiada per dos majestuosos lleons de pedra, una vegada dins del castell, ens vam trobar amb un esplèndid pati d’armes. Posteriorment vam pujar per les magnífiques escales per visitar i fer el recorregut pels salons nobles i les diferents estances. En el menjador són dignes de menció les grans làmpades de ferro forjat i la volta central amb bellíssims vitralls.
Hi ha 15 habitacions, totes amb sortida a l’exterior, però només se’n visita una, l’habitació del rei, dita així en record del rei Alfons XIII, que va dormir en aquesta habitació durant uns dies d’estança en el castell. Vam poder veure també una original cambra de bany circular, amb una innovadora banyera i una volta d’estil medieval al sostre i amb les parets revestides de ceràmica en què es representen lliris de Sant Antoni, com a flor aquàtica. Els salons, amb terra de lloses de marbre, els sostres artesanats de fusta noble, així com els magnífics vitralls i làmpades, junt amb altres elements decoratius fan que el visitant gaudeixi d’uns espais d’una gran categoria artística. En un dels salons nobles vam poder admirar el magnífic quadre de grans dimensions “La mort de Guifré el Pelós”, del pintor Pau Béjar, que representa la llegenda de la creació de les quatre barres fetes amb la sang de Guifré.
És un castell espectacular, de gran bellesa, tant pel seu interior com pel seu exterior. Rodejat d’un entorn preciós ple de vegetació, amb una extensa àrea de bosc.
Després de degustar una copa de cava al celler, obsequi del castell com a colofó de la visita, vàrem anar al Restaurant del Santuari, al costat mateix del Santuari de la Misericòrdia (d’aquí el seu nom) on vam fer un excel·lent àpat. El restaurant està ubicat dins d’un parc-jardí, en un bellíssim edifici modernista de 1914, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Els orígens del Castell de Santa Florentina, situat a la part alta de la Vall de Canet, antigament “Vallis Cannetum”, es remunten a l’època romana, quan en el seu lloc s’assentava una fortificació romana dita la “Domus de Canet” i que alhora era un centre important de producció vinícola de la regió. Alguns investigadors la situen al segle III aC., per evidencies arqueològiques trobades en assentaments romans per tota la regió del Maresme.
Al segle XI es quan se’n té la primera documentació. El primer propietari del que es té testimoni va ser Gaudamir de Canet, el 1024, així com Guilabert de Canet, el 1041, segons còpia d’escriptura de una cessió de terres. En aquesta època va passar a ser una masia fortificada per a la defensa.
Fou amb Ferrer de Canet, noble cavaller i conseller del rei Alfons el Benigne (1335) i majordom de Pere el Cerimoniós, quan la domus medieval va aconseguir la màxima importància tant per la seva expansió i per ser centre del poder local, com per la construcció de dues torres que protegien el Castell de les nombroses incursions dels pirates i ràtzies de la Mediterrània.
En el transcurs dels segles, l’antiga Domus va passar a mans de diverses famílies per successió, com els Peguera, al segle XV, que posteriorment la cediren a Salvador Spano, el qual s’alià per matrimoni amb la família Montaner, que va passar a ser-ne la propietària.
A finals del segle XIX, Ramon Montaner i Vila, empresari i fundador de l’editorial “Montaner i Simón”, actualment seu de la Fundació Antoni Tàpies, com a propietari de l’antiga Domus va encarregar al seu nebot Lluís Domènech i Montaner, arquitecte modernista, la seva restauració i ampliació. Aquest li va voler donar un aire Medieval i de Romanticisme. El programa de reformes arquitectòniques el conformen com una residència-palau amb un magnífic pati d’armes, una galeria-claustre que procedia de l’antic monestir del Priorat de Tallat, (Vallbona de les Monges) i la majestuosa escala que condueix a la planta noble. L’arquitecte va incloure també elements modernistes i neogòtics com vitralls, ceràmiques, ferro forjat, escultures, etc. Va dissenyar totes les habitacions del castell amb un total de 3.000 m2.
Domènech i Montaner va ser un arquitecte vitalista i va crear una harmonització amb el llegat medieval i les noves tendències modernistes, així com una convivència total amb l’edifici i la natura.
El nom de Castell de Santa Florentina prové de les relíquies de la santa que va portar des de Roma l’ambaixador Ferrer de Canet, present lliurat, amb la seva protecció, pel Papa Benet XII i també en record de l’esposa de Ramon Montaner, Florentina Malatto i Surinach, morta el 1900. Les seves despulles resten a la cripta del castell.
El 1908, invitat per Ramon Montaner, el rei Alfons XIII i la seva cort van fer una estada al castell durant uns dies. El 30 d’abril de 1910 el rei li va concedir el títol de comte de la Vall de Canet.
El 1921 morí Ramon Montaner i Vila i el castell passà a mans de la seva filla, que va contraure matrimoni amb Ricard de Capmany. Els hereus d’aquesta saga els Capmany-Hartmann han estat els propietaris del castell fins el 2013 en què el van vendre a uns inversors russos.
El castell ha estat el protagonista d’un del més prestigiosos festivals de música, El Festival de Santa Florentina, des de 1999, fins que va ser traslladat aquest estiu passat al parc de Can Muntanyà de Caldes d’Estrac (Maresme).
Ha estat també el lloc idoni per rodar alguns capítols de l’ultima temporada de la popular sèrie “Joc de Trons”, creada per l’escriptor George R.R. Martin.
El Castell de Santa Florentina està considerat des de 1949, Bé Cultural d’Interès Nacional.
