Visita a la Domus romana i Sitges medievals de Barcelona

Al subsòl del carrer de Sant Honorat es troba el jaciment d’una domus romana del segle IV dC., descoberta el 1999, durant la rehabilitació de la casa Morell. Aquest nou espai arqueològic va ser inaugurat el 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, de 2010

0 109

El passat 21 de febrer l’Institut va fer una visita cultural a la Domus romana i les Sitges medievals del carrer de la Fruita, al barri Gòtic de Barcelona. En aquest jaciment es poden veure alhora vestigis de la Barcino romana i restes del Call jueu medieval. La visita va ser un èxit d’assistència; vam ser més de 40 persones motiu pel qual vam haver d’organitzar dos grups: el primer a les 12 h i el segon a les 13h. Hem d’esmentar que ens va acompanyar en la visita l’amic Manel Tosca amb un grup de membres del Capítol  Nobiliari dels Homes de Paratge.

Aquest espai arqueològic és gestionat pel MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i la nostra guia oficial, la Núria, ens va fer una visita magnífica amb unes explicacions plenes d’interès i d’entusiasme sobre la història d’aquest jaciment, cosa que va fer que els assistents, força interessats en el tema, fessin diverses preguntes.

La guia ens va explicar que la importància no es deu només a la conservació de la domus romana, sinó també a la preservació de les sis sitges medievals de grans dimensions, amb quatre metres de fondària aproximadament. Això és de gran interès per la superposició d’estrats patrimonials.

LA DOMUS I LES TABERNAE

La ciutat de Barcino, fundada l’any 15 aC. va tenir amb el pas del temps, al segle IV, una revitalització urbana important i s’hi van edificar noves muralles més potents de les que hi havien en un principi. Així es van construir cases senyorials o domus dins del perímetre. Actualment la muralla romana és la més ben conservada i s’estan duent a terme treballs per tal de fer-ne visibles més parts.

El centre de poder i polític, el fòrum, ocupava bona part del que és actualment la Generalitat. Una resta d’aquest fòrum és el temple d’August, ubicat al carrer Paradís. La Plaça de Sant Jaume no existia, ja que és d’origen medieval. La decoració de la casa, la seva grandària i situació, al costat del fòrum, tot fa indicar que va pertànyer a un personatge important de la comunitat de l’antiga Barcino.

Els rics o patricis eren els únics que vivien a les domus, moltes de les quals acostumaven a tenir més de 500 metres quadrats i disposaven dels seus propis banys o termes. Els cubiculus o habitacions de la casa tenien el terra decorat amb bellíssims mosaics policromats d’alta qualitat i molt artístics, amb motius geomètrics i vegetals, dels quals encara s’hi poden veure algunes parts. Els murs eren d’argamassa (sorra i aigua) i a la paret encara es conserven els pigments. La decoració era molt important ja que era una manera d’identificar l’estatus social, com també ho eren els colors  ja que els ocres eren més barats i els blaus i verds molt més cars. Tenia un viridarium o jardí, de 110 metres quadrats, amb diferents ornaments, emmarcat per un passadís porticat: el peristil. En aquest jardí hi havia un lacus o estany amb peixos. Tenia també la zona de serveis i un magatzem o rebost. Encara es poden veure les restes de dues habitacions que hi havia al voltant del peristil i que van inspirar els claustres medievals.

Era costum construir un petit templet o Ara al primer pati o atri. Hi tenien les divinitats de protecció de la llar, dels avantpassats i els del rebost i aliments. L’Ara que vam poder veure és més antiga que la domus, ja que és del segle I.

L’espai de la casa que sobrava, que era molt gran, el va llogar el propietari com a botigues tabernaes. Estan documentades tres botigues adossades a la domus i obertes a l’espai públic, al carrer, (decumanus minor) el traçat del qual és correspon amb l’actual carrer Sant Honorat. Allà es on s’hi feien les transaccions comercials i s’hi establien les relacions.

Amb el pas del temps, a mitjans del segle VI, hi quedava molt poc de l’antiga domus i es van edificar nous espais per viure-hi tot aprofitant algunes vegades parts de les antigues parets de la casa i amb un creixement progressiu dels nivells i de l’activitat constructora al llarg dels segles. Per tant, la ciutat es va anar construint sobre ella mateixa en les diferents èpoques, per bé que hi ha pocs registres arqueològics de com evolucionà la construcció d’aquest punt de la ciutat a l’Alta Edat Mitjana  i actualment poc es pot dir dels assentaments que ocupaven aquest indret.

SITGES MEDIEVALS AL CALL JUEU

Fent un salt en el temps arribem al segle XIII, quan la comunitat jueva era concentrada en el Call, delimitat per les mateixes cases. Encara que els carrers del Call conservaven algun vestigi dels antics carrers de la ciutat romana, fets amb un urbanisme d’aspecte ordenat i rectilini, ara els carrers eren estrets i irregulars amb les cases no alineades; un urbanisme molt típic de les ciutats medievals.

En aquesta època, al segle XIII, l’antic peristil i el jardí romà van quedar malmesos a causa de la construcció d’un casalot amb un gran magatzem, que formava part de l’alfòndec, equipament comercial que allotjava temporalment els mercaders i els seus productes . Segons fonts documentals el propietari d’aquest casalot va ser Massot Avenjenà, membre acomodat de la comunitat jueva.

D’aquest alfòndec formaven part les sis sitges que estaven fetes d’encofrat perdut i on s’emmagatzemaven cereals, seda i coralls. Els mercaders venien de tot arreu a descarregar les seves mercaderies en aquestes sitges de grans dimensions, , mentre feien nit o transaccions comercials, ja que eren un lloc segur.
Els jueus eren bons financers i ocupaven càrrecs importants, però a partir del segon terç del segle XIV, es va crear molt  malestar contra ells i els van acusar també de portar la pesta. A causa d’ aquests aldarulls, el 1391 va ser atacat el Call, on van morir uns tres-cents jueus. Els que van sobreviure i no van optar per la conversió van fugir. La família de Massot Avengenà es va fer conversa, però un temps després va decidir vendre la propietat. Aquests greus enfrontaments van provocar la supressió del barri jueu.

Posteriorment, la casa va tenir diversos propietaris; normalment alts funcionaris i consellers de la Corona, la Diputació del General i el Consell de Cent. El primer propietari del casalot, després de la desaparició del Call, va ser el jurista i conseller Pere de Rajadell.

L’any 1851 l’arquitecte Josep Oriol Mestres va construir l’edifici actual, per encàrrec de Joaquim Morell, propietari de la finca. Des de llavors es coneix com la casa Morell. Avui en dia l’edifici acull el Departament Administratiu de Presidència de la Generalitat de Catalunya i en el seu subsòl hi ha aquest important patrimoni arqueològic que vam visitar.

 

 

També podria agradar-te Més de l'autor

Deixa una resposta

La teva adreça de correu electrónic no será publicada.