Conferència de Bartomeu Bioque-Biblioteca Arús

La segona conferència d'aquest cicle va ser EL MISTICISME EN LA CÀBALA JUEVA, a càrrec de Bartomeu Bioque.

0 47
El conferenciant va començar la xerrada explicant la important empremta que els jueus van deixar a Barcelona, Isaac el Cec, al call de Girona,  i també a Besalú. Va parlar de l’Arbre de la Vida i els seus 22 senders i de la sinagoga del call de Barcelona i de la de Toledo. Una personalitat important dins de la càbala va ser Bonastruc ça Porta, anomenat també amb el nom de Nahmànides, al call de Girona i el seu deixeble el rabí Salomó ben Adret també va ser un rellevant personatge del judaisme. Com també ho va ser anteriorment el savi rabí Maimònides, que va escriure la “Guia dels perplexos” (acabada el 1190) i que té una similitud amb les ensenyances d’Aristòtil.

La càbala, ens va dir en Bioque, dintre del judaisme és una interrelació amb el que és diví, però no amb l’abandonament de les funcions terrenals. O sigui la unió amb Déu vivint a la terra.

Segons la tradició hebrea, Moisès va rebre al Sinaí la Torà escrita i l’explicació esotèrica, la Tora que només es transmet oralment. Quan Jerusalem fou envaïda es van amagar en lloc segur, l’Arca de l’Aliança, la Torà i el Ketoret, el perfum sagrat.

Segons va explicar el conferenciant, en els quadres del pintor Rembrant, que va ser cabalista, es poden veure els símbols que representen les diferents sefirots (arcans cabalístics) HOD, YESOD, TIFERET, MALKHUT, etc. Va explicar-ne alguns amb vàries imatges dels quadres del pintor. Encara que aquest és un món molt complex vist des de la perspectiva del neòfit.

I una anècdota històrica; el 1263 va tindre lloc una controvèrsia pública davant del rei Jaume I, en els salons del Consell de Cent entre Bonastruc ça Porta i Pau Cristià, un jueu convers; el primer sortia en defensa del judaisme enfront del cristianisme. Aquestes confrontacions eren habituals a l’època en què el que es pretenia era fer conversos.

Una frase que va dir per acabar aquesta interessant conferència: El poble jueu té un fet que l’emparenta amb Catalunya, l’amor a la cultura.

També podria agradar-te Més de l'autor

Deixa una resposta

La teva adreça de correu electrónic no será publicada.