CONJUNT MONUMENTAL D’OLÈRDOLA
La talaia natural sobre la que està emplaçat aquest conjunt arqueològic, des d'on es pot gaudir d'esplèndides panoràmiques de la plana del Penedès, Montserrat, el massís del Garraf i del litoral mediterrani, va ser en èpoques passades, precisament per aquesta situació estratègica, un lloc singular. I pels vestigis trobats en les diverses excavacions que s'han realitzat es fa palesa la gran importància que va tenir a través de les diferents etapes històriques.
Teníem una sortida pendent per visitar aquest Conjunt Monumental d’Olèrdola, des del febrer de l’any passat, ja que només varem poder veure el conjunt des de fora del recinte. Per tant, l’Institut va programar aquesta visita el mes de març d’enguany, per poder conèixer aquest indret més a fons i alhora gaudir, després de la visita, d’una bona Calçotada a la Masia Segarrulls, la mateixa de l’any passat i en la que, com l’anterior vegada, ens van servir una esplèndida Calçotada, junt amb un eficient servei.
En arribar al Conjunt, ja ens estava esperant la nostra guia, que ens va donar unes detallades explicacions, que ens van portar a través de la història per cadascun dels racons d’aquest extens jaciment arqueòlogic.
ORÍGENS
S’ha trobat constància de presència humana a l’inici de l’Edat del Bronze (1800-800 aC.), a partir de vàries excavacions arqueològiques on s’han trobat diverses restes, encara que hi ha indicis que apunten a una ocupació anterior.
Les diverses excavacions han tret a la llum abundants restes de l’època ibera i tal com ens va explicar la guia s’han trobat inscripcions amb caràcters ibers, que es poden llegir, però no traduir.
Més endavant, els habitants ibers d’Olèrdola a poc a poc varen anar agafant els costums dels romans, ja que hi van conviure més de mig segle amb un destacament romà que es va establir a principis del segle I aC., arran de la Guerra Púnica.
De l’època romana en resten tres obres molt significatives; la Cisterna, la Torre-talaia i la Muralla:
La Cisterna romana -fi segles II, inici segle I aC- tal com va explicar la guia, va ser excavada a la roca i era utilitzada per emmagatzemar aigua de pluja que arribava per dos canals de la part alta de la muntanya, que la conduïa a una bassa de decantació que feia de filtre i la depurava treient les restes de pedres i fang. Tenia una capacitat de 350.000 litres.
També vàrem poder veure les restes d’una pedrera de l’època romana, d’on van portar els blocs de pedra per bastir la muralla i la torre-talaia militar, que era de planta rectangular (de 7x5m.), ubicada en el punt més alt, ja que ens van explicar que els romans van aixecar una xarxa de torres de vigilància en diversos punts estratègics que dominaven visualment tant la planície com l’àrea de la costa.
La muralla romana aixecada a finals del segle II aC., en la part més desprotegida de la muntanya olerdolana té una llargària de 145m. per 2m. d’amplada. Amb aquesta construcció els romans establiren un control militar territorial a la vegada que un poder propagador de la cultura romana enfront de la població indígena.
Després que els romans abandonessin el campament d’Olèrdola durant la segona meitat del segle I aC., ja que el territori restà romanitzat i pacificat, la muntanya quedà pràcticament deshabitada, perquè en moments de pau estable la població s’establí a llocs més confortables, com la plana del Penedès.
ÈPOCA MEDIEVAL
Segons consta en documentació, l’any 929, Sunyer, comte de Barcelona (fill de Guifré el Pelós), fou el gran impulsor d’Olèrdola, ja que va fer construir el castell per la defensa “castrum Olerdula” , així com l’església.
MIR GERIBERT, Príncep d’Olèrdola
A mitjans del segle XI destaca la figura de Mir Geribert, que es va autoproclamar Príncep d’Olèrdola. Fou fill del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda de Barcelona i nét del comte Borrell II. Fou casat en segones núpcies amb Guisla de Besora.
Mir Geribert encapçala la revolta contra la Casa Comtal de Barcelona, junt amb altres nobles feudals que volien més independència i reclamaven tenir el control total de les seves terres. Finalment, l’any 1059, Mir Geribert, abandonat per altres nobles, li rendeix vassallatge al comte, que recupera el domini d’Olèrdola, i acaba així la revolta. Morí l’any 1060 en una expedició contra els sarraïns a Tortosa.
A partir del segle XII, amb la pacificació del territori, amb l’avanç de les fronteres cristianes, (Tarragona passa a mans cristianes l’any 1129), Olèrdola va anar perdent la seva importància estratègica i la seva nombrosa població es va anar desplaçant cap a la plana penedesenca.
Civitas Olerdulae es va anar despoblant a poc a poc fins que arribà la decadència de la que havia estat una de les ciutats principals en la defensa fronterera, que havia rebut franqueses i privilegis de la Casa Comtal i que fou un dels nuclis més importants del Penedès.
Seguint el recorregut per la història d’aquest indret es pot apreciar com estava estructurada la ciutat medieval. Tres grans àrees amb els tres ordres socials; noblesa, clergat i població. L’església i el castell a la part alta i el poble ubicat a la part més baixa.
Paral·lel a la muralla medieval es pot veure un carrer medieval esglaonat, tallat a la roca i amb un canal al centre per evacuar les aigües pluvials.
Si seguim pujant pel turó, podem veure l’església de Sant Pere i Sant Miquel. Consta de dues parts, la primera preromànica construïda l’any 929 pel comte Sunyer i consagrada pel Bisbe Teodoric, el 935, tal com consta en documents de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. L’església romànica fou aixecada a finals del mateix segle X.
Al seu entorn es troba la necròpoli de tombes antropomorfes. Les tombes excavades a la roca representen la figura humana (forma antropomorfa). Fora de muralla també es troba una necròpoli anomenada el Pla dels Albats; dit així pel gran nombre de tombes antropomorfes d’albats (nens no batejats).
Quan s’arriba al cim es pot veure la torre de guaita, on el comte Sunyer, tal com dèiem abans, tot aprofitant aquesta construcció feta pels romans, edificà un castell amb el fi d’establir un castrum a Olèrdola. De la torre i el castell, avui en dia sols en queden restes, això sí, amb un paisatge immens, ja que s’aixecà en el punt més alt del turó i domina tota l’extensa plana i el litoral.
És una visita molt recomanable, tant pel contingut històric de l’indret i la gran importància que va tenir com a civitas en segles passats, com per l’esplèndid entorn paisagístic del que es gaudeix.
