Trobada a Marsella

Teníem una fita important per acomplir. Anar a Marsella per lliurar al Cercle Català de Marsella i al seu president, Francesc Panyella, una placa gravada d’homenatge per la lluita i la gran tasca que han portat a terme en tots aquests anys en pro de Catalunya.

0 60

I així ho vam fer aquest mes d’abril passat. Igual que en l’anterior visita a Marsella, vam ser rebuts molt cordialment per l’amic Francesc Panyella, que ens va dedicar tot el matí en fer-nos d’excel·lent guia i portar-nos per diferents indrets de la ciutat,

En primer lloc, vam visitar la Diputació de Marsella, dita “Hotel du Departement”. Un edifici singular, de ferro i vidre, que des de fora sembla un vaixell invertit. De dintre és espectacular i grandiós. Amb un disseny innovador, va ser construït l’any 1993 per l’arquitecte anglès William Alsop.

Continuant amb la nostra visita, amb el transport urbà més rapid, el metro, en Francesc ens va portar als Jardins de Longchamp. Allí ens va fer parar davant d’una placa al terra i un arbre (roure) al seu darrera. I ens va explicar que el 15 d’octubre de 1967, en Jorgi Reboul, per Provença, i Maria Aurèlia Capmany, per Catalunya, van plantar aquest roure que segellava simbòlicament l’amistat dels dos pobles, en ocasió de la Festa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana. Passats 20 anys, en un altre emotiu acte, van inaugurar la placa de bronze en record d’aquesta data. Els amics provençals van batejar aquest arbre com “L’ARBRE DE LA LLIBERTAT” .

La placa diu així: EN NOM DE L’AMISTAT PROVENÇALO-CATALANA, AQUEST ARBRE FOU PLANTAT EL 15 D’OCTUBRE DE 1967.

Prop d’allí, al mateix parc, es troba el monument a Frederic Mistral, on cada any, al mes de març, el recorden amb ballades de sardanes, colles castelleres i on també va ser-hi l’Orfeó Gracienc.

Seguint pel parc van poder contemplar la bellesa del magnífic “Palais Longchamp” . Aquest indret fa més de 150 anys era un altiplà i per celebrar l’arribada de l’aigua del riu Durance a Marsella amb un canal de 85 Km. l’any 1869 es va construir el Palau Longchamp i tot el conjunt arquitectònic. El va construir l’arquitecte Henry Espérandieu, que també va construir Notre-Dame de la Garde. Va ser inaugurat per Lluís Napoleó i Eugènia de Montijo. El conjunt està format, a cada costat, pel Museu de Belles Arts i el Museu d’Història Natural, junt amb el parc Botànic i el Zoo. Al centre es troba la monumental font-cascada on es representa al riu Durance rodejat de figures que simbolitzen les vinyes i el blat i un gran  carro tirat per quatre bous de la Camarga. Tot el conjunt està ple de simbolismes i és realment espectacular.

Després d’aquesta visita, en Francesc ens va portar a veure l’EXPOSICIÓ DE CARTELLS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA 1936-1939. “Entre la memòria i l’oblit” (títol traduït del francès del programa de l’exposició), que va tenir lloc del 6 d’abril fins al 17 del mateix mes, a la Galerie Andiamo. Aquesta exposició ha estat organitzada pel Cercle Català de Marsella.

(síntesi traduïda del francès del programa de l’exposició):

“Els autors dels cartells de la guerra Civil Espanyola no eren pintors professionals consagrats, però en la seva gran majoria els dibuixants il·lustradors, cartellistes de cinema o teatre, van fer una mutació cultural, en el moment d’abordar el cartell polític.

La creació d’aquests cartells imposava als dibuixants i il·lustradors d’evocar els fets essencials, concernent directament al conflicte en curs. Calia que aquests fets fossin interpretats d’una manera històrica tot donant una visió política. Un art capaç de transportar els treballadors amb la mateixa fogositat persuasiva que la d’un gran orador en el transcurs d’un míting. L’art al servei del poble”.

I per acabar el nostre recorregut vàrem entrar, per fer-hi una visió ràpida de la mateixa, a l’església de Sant Vincent de Paul, dita també des Reformes. Està situada en l’emplaçament del convent dels Agustins Reformadors (d’aquí el seu nom ). Va ser construïda de 1855 a 1888, d’estil gòtic. En principi sembla que sigui més antiga, però és perquè l’arquitecte Reybaud es va basar per a la seva construcció en els planells originals de l’abat Pougnet, d’acord amb l’estil gòtic del segle XIII. A dalt de les escalinates de l’entrada està emplaçada, sobre un pedestal, una escultura que representa Joana d’Arc.

Acabat el “tour” per la ciutat, vam anar al Restaurant “Le Sanglier”, situat al Port Vell, convidats pel Cercle Català, on ens estaven esperant la resta de membres de la Junta. La Maria, la Solange, en Sergi, la Teresa i n’Antoni. Aquí vam tenir una altra vegada una càlida i fraternal acollida per part de tots. El dinar, com l’altra vegada, va ser el “plat oficial”, una esplèndida “bouillabaisse” que vam tornar a assaborir.

Després de l’excel·lent i animat àpat vàrem anar a la Cité des Associations, lloc on es va celebrar l’acte.

Va obrir l’acte el president del Cercle Català, fent la seva oratòria meitat en català meitat en francès. Hi van assistir membres i amics del Cercle, incloent-hi els amics de la Provença. Seguidament es va fer un intercanvi d’obsequis entre el Centre Català de Marsella i l’Institut.  Per últim es va lliurar la placa, moment en què les emocions es van fer paleses.

Com a colofó de l’acte, els amics de Marsella ens van obsequiar amb l’actuació del duet musical  “Lei Troubaire de Madelone”, que ens va delectar interpretant un repertori de  belles cançons medievals amb les seves veus magnífiques.

I per acabar la festa, ens van obsequiar a tots els assistents amb un piscolabis, amb uns esplèndids i boníssims canapès banyats amb ponx de cava.

Què podem dir? Les paraules es queden curtes. El caliu, l’afecte i la germanor de vosaltres, amics de Marsella, és difícil d’oblidar. El record que ens ha quedat de la nostra estança és molt, molt entranyable.

 

 

També podria agradar-te Més de l'autor

Deixa una resposta

La teva adreça de correu electrónic no será publicada.